Resultats de la cerca

Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo

Neix al Tirol del Sud al S del pas de Rèsia o Reschenscheideck en tres petits llacs Riu de règim alpí, ha tallat valls profundes en el seu curs alt, la primera de les quals és el Vintschgau o vall Venosta, i al seu pas pel Trentino és flanquejat per planes estretes on s’engorja sovint Nombroses centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’Adige i els seus afluents Passino, Eisack, Noce, Avisio Passat Verona, i fins a la seva desembocadura al S de Chioggia, drena una plana fèrtil d’economia agrícola

Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera Té indústries de metallúrgia lleugera eines, accessoris i alimentàries Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor

És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca

Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren sXI aC davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà 133 aC

Centre agrícola blat, a l’est de la Val di Chiana A partir del s VIII aC fou un dels centres etruscs més importants d’aquella època es conserven les muralles, nombroses ruïnes i tombes Unes altres construccions notables d’èpoques posteriors són el Palazzo Casali, seu del museu de l’Accademia Etrusca, la pinacoteca, la catedral, romànica, reconstruïda als s XV-XVI, les esglésies de San Domenico s XIV i de San Francesco s XIII i el santuari gòtic de Santa Margherita, fora vila, amb la tomba de la santa

És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819

La capital és Dublín Comprèn part de la plana central de l’Éire, travessada pel riu An tSionna i amb diversos llacs, i l’emmarquen a l’E les muntanyes de Chill Mhanntain, a l’W els turons de Sliabh Bladhma i Dysart, i al SW les cadenes de Booley i Monavullagh Als voltants de Dublín s’estenen algunes de les principals àrees industrials del país però, d’altra banda, la regió és eminentment agrícola i ramadera, amb algunes indústries locals d’explotació agropecuària productes carnis, llet i derivats

Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat

Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant