Resultats de la cerca

Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda

Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982

D’origen incert, en la seva primera època els abendmusiken incloïen només música per a orgue i/o per a solistes instrumentals o vocals Sota la direcció de D Buxtehude -organista a Lübeck entre el 1688 i el 1707- assoliren el seu nivell més alt Aquest hi incorporà el cor i l’orquestra i arribà a compondre oratoris que hi eren específicament dedicats El finançament era a càrrec dels empresaris i comerciants de la ciutat Actualment, el terme s’usa per a referir-se a qualsevol concert fet en una església, especialment a la tarda o al vespre

Format al SHUM Maçanet, amb el qual fou campió d’Espanya en totes les categories, arribà al primer equip i la temporada 1988-89 assolí l’ascens a la divisió d’honor El mateix any es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1990-91 jugà al Blanes i la següent, al CP Voltregà, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei i la Recopa d’Europa Després anà al Lloret 1992-93, tornà al Maçanet 1993-99 i acabà la carrera al Tordera 1999-2002, equip que també entrenà posteriorment

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

Començà destacant al Futbol Sala Vinaròs, equip amb el qual guanyà la Lliga i la Copa 2007 i arribà a jugar a divisió de plata El 2009 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona i disputà la Superlliga de futbol d’onze Poc després tornà al futbol sala amb el Club Futbol Sala Casa Alcalà, que fou quart al Campionat d’Europa 2010 Més endavant jugà en altres clubs en divisions inferiors Formà part de la selecció catalana i en fou capitana Guanyà el Campionat del Món 2008 i la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2009

Començà a córrer com un exercici de rehabilitació als 30 anys Tot i això, arribà a ser campiona d’Espanya de marató 1989, 1990 i de 20 km en ruta 1988, 1989, així com campiona de Catalunya de marató 1993, 1994, 1996 i de mitja marató 1993 Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també tingué el rècord d’Espanya de mitja marató Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en marató en el Campionat d’Europa 1990 Guanyà tres vegades la Cursa d’El Corte Inglés de Barcelona 1988, 1989, 1990

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

S’inicià al Club Ciclista Empordanès, del qual fou un dels membres fundadors l’any 1945 El 1959 començà la seva tasca com a àrbitre, el 1973 arribà a la categoria estatal i el 1989 al nivell UCI Fou comissari de diferents curses internacionals, com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Ciclisme 1989 i de la Volta Ciclista a Catalunya 2007, així com la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya 1995 El seu fill Carles també es dedicà a l’arbitratge