Resultats de la cerca
Es mostren 32635 resultats
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb
progèria
Patologia humana
Nanisme, que es presenta després del primer any de vida, en el qual l’aspecte general de l’individu fa pensar en un vell, ja decrèpit.
És anomenada també síndrome d’envelliment precoç
vernís
Química
Substància que hom aplica a una superfície i que, en assecar-se naturalment o després de cuita en un forn, li dóna brillantor i la protegeix.
termopelada
Alimentació
Procediment per a pelar fruita que consisteix a sotmetre-la a temperatures elevades (900°C) un període curt de temps i a polvoritzar-la, després, amb aigua.
asincronia
Biologia
Absència de simultaneïtat en la duplicació de les dues cadenes de l’ADN, ja que un cromosoma es duplica abans o després que el seu homòleg.
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
farina de peix
Farina de peix
Alimentació
Nutrient constituït per les restes de peixos després d’haver-ne extret l’oli i d’haver-los sotmesos a la mòlta i a l’assecatge.
És emprada com aliment per al bestiar
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
ascendent
Botànica
Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt.
llei
Física
Enunciat del comportament d’un fenomen natural, obtingut per inducció, després d’haver analitzat un nombre finit d’experiències anàlogues, i expressat mitjançant una relació matemàtica.