Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Pierre Rouillard
Arqueologia
Arqueòleg i historiador francès.
Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1977, l’any 2000 fou nomenat director de la Maison René Ginouvès/Maison de l’Archéologie et d’Ethnologie El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la cultura ibèrica i en les ceràmiques gregues trobades a la península Ibèrica Ha dirigit treballs d’excavació a Sagunt, als poblats de la Fonteta i la Picola i a la necròpoli de Cabezo Lucero També ha estat comissari de l’exposició ‘Els Ibers’ París, Barcelona, Bonn, 1997-98 Entre les seves publicacions cal destacar Les Grecs et la Péninsule Ibérique du…
Jean Prouvé
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fill d’un dels principals creadors modernistes de l' escola de Nancy , Victor Prouvé El 1931 creà els Ateliers Jean Prouvé per a l’estudi d’elements metàllics industrialitzables per a aplicar a la construcció Per a alguns, el seu mur cortina de l’estació Citroën de la Porte de la Villette 1925 fou el primer que es realitzà Membre de la Union des Artistes Modernes 1934, creà el mobiliari per a la nova Ciutat Universitària de Nancy 1933 el 1936 fou un dels collaboradors en la construcció de la Maison du Peuple de Clichy i de l’edifici del club Roland Garros a l’aeroport de Buc Després de la…
Joseph de Maistre
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof savoià.
Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur la Révolution…
Chris Froome

Chris Froome
© Jaguar MENA
Ciclisme
Ciclista britànic.
Criat a Sud-àfrica, el 2007 començà la seva trajectòria com a ciclista professional, amb nacionalitat kenyana, en l’equip Konica-Minolta, i el 2008 es nacionalitzà britànic Competí successivament amb els equips Barloworld 2008-09 i, des del 2010, amb el ProCycling Entre altres títols, fou primer al Tour de Maurici 2006, al Giro del Cap Challenge 2 2009, vencedor d’una etapa de la Vuelta a España 2011, d’una etapa del Tour de França 2012, medalla de bronze a la contra rellotge dels Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, vencedor al Tour de Roumandie 2013, 2014, del Critérium…
Olivier Assayas

Olivier Assayas
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Director de cinema francès.
Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000,…
Stéphane Lissner
Música
Director artístic francès.
Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria…
Francisco Tébar
Arts de l'espectacle (altres)
Malabarista.
Conegut amb el nom artísitc de ‘Picasso Junior’, és fill del malabarista conegut com a ‘El gran Picasso’ Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de València, optà per dedicar-se professionalment al malabarisme Debutà al Magic Circus d’Arturo Segura l’any 1993 El 1996 actuà al costat del seu pare i, a partir de l’any següent, començà a realitzar gires per tot Europa i els Estats Units Ha actuat en molts dels circs de més renom el Tigre Palast de Frankfurt, el Wintergarten de Berlín, el circ Knie de Suïssa, el Carré d’Amsterdam, el Cirque d’Hiver de París i el Circo Roncalli, entre…
deriva dels continents

Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats…
Hugh Calverley
Història
Condottiere anglès.
Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre 1367, i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367 fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Es casà…
Filippo Lippi
Mare de Déu amb el Nen , de Filippo Lippi
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…