Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
tipus espectral
Astronomia
Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc primeres xifres romanes la classe I correspon als estels…
Mario Molina
Científic nord-americà d’origen mexicà.
Doctorat en química física a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1972 El 1975 fou nomenat professor de la Universitat d’Irvine i el 1989 –any que aconseguí la nacionalitat nord-americana– del Massachusetts Institute of Technology Des del 2005 fou professor de química a la Universitat de San Diego Fou membre de la US National Academy of Sciences L’any 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Paul Crutzen i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa als fenòmens de formació i descomposició de l’ozó També fou premiat amb…
Anthony Quinn
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen mexicà.
Provinent del teatre, s’inicià en el cinema l’any 1936 Actor molt temperamental, intervingué, entre altres pellícules, a Viva Zapata 1952, d’E Kazan La strada 1954, de FF ellini Lust for Life 1956, de V Minnelli Barrabas 1962, de M Fleischer Zorba, the Greek 1964, de M Cacoyannis Behold a Pale Horse 1964, de F Zinnemann The Shoes of the Fisherman 1968, de M Anderson The Secret of Santa Vittoria 1969, de S Kramer A Dream of Kings 1970, de D Mann Lion of the Deserts 1979, de M Akkad The Salamander 1981, de P Zinner The Old Man and the Sea 1990, de JTaylor Oriundi 1999, de R…
Francis Ponge
Literatura francesa
Poeta i assagista occità en llengua francesa.
Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li…
Francesc Marès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès, F…
,
Édouard Balladur
Política
Polític francès.
Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les eleccions…
Konrad Witz

L’anunciació (1446), de Konrad Witz (Museu Nacional Alemany, Nuremberg)
© Corel
Pintura
Pintor alemany, considerat com un dels precursors de la transició del món medieval a l’humanisme renaixentista.
Residí a Constança, i l’any 1435 era ciutadà de Basilea, on deixà una de les seves obres mestres el Políptic del mirall de la salvació Heilspiegel Altar, que revela la influència flamenca de J van Eyck i R Campin L’any 1444 era a Ginebra, on, per encàrrec del bisbe F Mies, treballà en el Retaule de sant Pere , conegut especialment pel fet de reproduir amb fidelitat el primer paisatge de la pintura alemanya La pesca miraculosa A més d’aquests dos retaules, es conserven fragments d’altres, d’un estil vigorós i monumental, de formes escultòriques i massisses els fragments de Santa…
Hamlet

Estàtua de Hamlet, Stratford-on-Avon
© Fototeca.cat-Corel
Tragèdia de Shakespeare, escrita el 1601 i refosa definitivament el 1606.
Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre…
Joan Martí i Aragonès

Autoretrat de Joan Martí i Aragonès
Pintura
Pintor.
Format a l’estudi de Nolasc Valls i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, exposà per primer cop el 1958 De caràcter eminentment figuratiu, sobresortí principalment com a retratista, tot i conrear també el paisatge i l’escena costumista Retratà nombroses personalitats, entre d’altres, el tenor Plácido Domingo durant el rodatge la de pellícula Otello , de F Zeffirelli, el 1986, el rei Joan Carles I com a regatista, el 1990 i l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol També destaca el quadre commemoratiu de la final de Wembley del 1992 Museu del Futbol Club Barcelona…
gascó
Lingüística i sociolingüística
Entitat lingüística vinculada a l’occità
.
Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas
