Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
ferrimagnetisme
Física
Fenomen intermedi entre el ferromagnetisme i l’antiferromagnetisme que es presenta en les substàncies que contenen ferro trivalent (Fe3 +) i un altre metall divalent (Fe2 +, Ni2 +, Mn2 +, etc) com és el cas de les ferrites.
Desapareix en atènyer una temperatura determinada
estrobilació
Zoologia
Fenomen de segmentació en cadena que es dóna en l’escifòstoma, primer estat larvari dels escifozous, que desemboca en l’alliberament dels segments superiors en què ha estat dividit l’escifòstoma, els quals es transformen en efírules i èfires.
noümen
Filosofia
En la filosofia de Kant, per oposició al fenomen, l’objecte de l’enteniment, pensat per aquest com a real i àdhuc com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic, però que resta fora de tota experiència sensible possible.
Bé que sovint hom identifica noümen i “cosa en si”, Kant mateix distingí sempre entre l’un i l’altra
erecció
Biologia
Fenomen reflex pel qual, en entrar sang als cossos cavernosos, el penis s’infla (intumescència) modificant la seva direcció i dimensions i adquirint una major consistència, cosa que fa possible el coit, després del qual perd l’erecció (detumescència).
El clítoris també sofreix una erecció, però no modifica la direcció ni adquireix tanta consistència Hom parla també d’erecció en la repleció sanguínia dels mugrons i dels llavis menors de la vulva
aïllar
Física
Impedir o atenuar la propagació d’un fenomen físic (calor, so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte en absorbir-ne l’energia de propagació per mitjà de materials aïllants.
ciutat
Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada…
polisintetisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen propi de certes llengües (l’esquimal, moltes de les llengües paleoasiàtiques, etc), segons el qual un mot principal es combina amb altres mots i elements gramaticals amb fortes modificacions fonosintàctiques que dificulten l’isolament d’aquests mots en l’elocució.
El concepte ja fou desenvolupat per Humboldt
polarització elèctrica
Electrònica i informàtica
En un medi dielèctric neutre, fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que el componen i que és responsable de l’aparició, en cada element del volum ΔV, d’un moment dipolar elèctric Δp
.
Formalment, la polarització elèctrica P és definida per P = Δ/Δ V
epimeria
Transformació d’una substància original (a) en el seu epímer (c); (b), substància enolitzada
©
Química
Fenomen pel qual un compost amb més d’un àtom de carboni asimètric perd selectivament un centre d’asimetria que tingui un à tom d’hidrogen i sigui adjacent a un grup carbonil, a través d’un procés d’enolització.
El resultat és la transformació parcial de la substància original a en el seu isòmer c , que hom anomena epímer del primer compost
el·lipsi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a no explicitar en la parla uns elements determinats, posat cas que en resulti clara la interpretació, bé per les circumstàncies externes a la pròpia llengua en què hom doni la comunicació, bé pel mateix context informatiu.
A Tinc dos germans l’un estudia i l’altre treballa, hi ha ellipsi de la forma germà després de l’un i de l’altre