Resultats de la cerca
Es mostren 6443 resultats
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran ressonància la…
François Mansart
Arquitectura
Arquitecte francès.
Bé que les seves obres primerenques tenen influència italiana, aviat la bandejà i féu projectes dins un estil purament clàssic francès, del qual fou un dels iniciadors a París l’Hôtel de la Vrillière 1635-45, actual Banca de França, l’escala central de l’Hôtel Carnavalet 1654, l’Hôtel Tubeuf, actual Bibliothèque Nationale, l’Hôtel Fieubert, la cúpula de l’Oratori i l’església del Val-de-Grâce, acabada per J Lemercier Fora de París projectà l’ala Orleans del castell de Blois 1635-38 i el castell de Maisons a Maisons-Laffitte Féu un projecte, no realitzat, per a l’acabament del Louvre i hom li…
Gonçal Lloveras i Vallès
Literatura catalana
Medicina
Metge i escriptor.
Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de La Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia, que exercí sobretot a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fou, així mateix, professor d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre 1990 i 1994 fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 Formà part de la junta directiva del FC Barcelona…
,
Šělomó ha-Leví
Cristianisme
Judaisme
Eclesiàstic d’origen jueu.
Havia estat rabí de Burgos i es convertí al cristianisme adoptant el nom de Pablo García de Santa María juntament amb diversos membres de la seva família Santamaría Anullat el seu matrimoni jueu, s’ordenà de sacerdot i estudià teologia a França, on es relacionà amb el futur Benet XIII Per mediació d’aquest, fou nomenat bisbe de Cartagena 1403 La seva forta influència en la política castellana fou tutor d’Enric III de Castella tingué fatals conseqüències sobre els seus antics correligionaris a causa del seu antijudaisme fanàtic El 1415 obtingué la seu de Burgos, on el succeí el seu fill segon…
Konrad Witz

L’anunciació (1446), de Konrad Witz (Museu Nacional Alemany, Nuremberg)
© Corel
Pintura
Pintor alemany, considerat com un dels precursors de la transició del món medieval a l’humanisme renaixentista.
Residí a Constança, i l’any 1435 era ciutadà de Basilea, on deixà una de les seves obres mestres el Políptic del mirall de la salvació Heilspiegel Altar, que revela la influència flamenca de J van Eyck i R Campin L’any 1444 era a Ginebra, on, per encàrrec del bisbe F Mies, treballà en el Retaule de sant Pere , conegut especialment pel fet de reproduir amb fidelitat el primer paisatge de la pintura alemanya La pesca miraculosa A més d’aquests dos retaules, es conserven fragments d’altres, d’un estil vigorós i monumental, de formes escultòriques i massisses els fragments de Santa Caterina i…
Miguel V. Moreno
Història
Nom amb el qual fou conegut l’anarquista José Sánchez González.
Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de Ferrer i dels…
Acadèmia
Escola filosòfica de Plató, situada en uns jardins a sis estadis al NW d’Atenes, consagrats a l’heroi Academ.
Plató hi ensenyà des del 387 aC Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica Irradiava també una influència política Tingué tres períodes l' Acadèmia antiga , els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates l' Acadèmia mitjana , iniciada per Arcesilau, i l' Acadèmia nova , iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló, la filosofia…
Catalunya
Setmanari
Setmanari cultural i de pensament polític, que sortí a Barcelona en tres etapes: en castellà, com La Cataluña
(1907-10) i Cataluña
(1911-12), dirigida successivament per Joan Torrendell i Miquel dels Sants Oliver.
Finalment es transformà en Catalunya 1913-14, dirigida per Josep Carner Responia a un moment de cristallització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intellectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente 1911, de to…
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com Rivera,…
hebertista
Història
Seguidor de J.R.Hébert.
Els hebertistes constituïren l’ala radical dels jacobins i controlaren el Club dels Cordeliers, i la major part de les societats populars Foren hebertistes destacats PGChaumette, JNPache, JBN Bouchotte, FNVincent, CPHRonsin, AFMomoro i ACloots, entre altres Aprofitant la influència en la Comuna, defensaren la taxació i la requisa de les provisions, contra els acaparadors i contra els rics, envers els quals propugnaren una política de terror Sota la seva pressió foren votades diverses lleis —la dels suspectes i la dels màxims 1793— i fou instituït el culte a la Raó Havent organitzat una…