Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
catch
Música
Composició vocal, en forma de cànon a tres veus -generalment masculines, a l’uníson o a l’octava-, molt popular a Anglaterra entre els segles XVI i XVIII.
Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el…
microtonalitat
Música
Sistema d’organització musical que empra microtons, és a dir, distàncies intervàl·liques menors del semitò.
Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX…
Santa Maria de la Torre
Església
Església del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu És esmentada ja al segle XIII
Palaudàries

Vista general del mas de Palaudàries, amb la torre de l’església de Sant Esteve al fons
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat a la dreta del torrent de Paiaigua (afluent del Besòs prop de Mollet), al sector muntanyós occidental del terme.
La seva parròquia de Sant Esteve depenia de la de Parets El lloc, esmentat ja el 959, fou de la baronia de Montbui
Arrasate
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, al País Basc.
Important centre industrial metallúrgic, ja des del segle XIII Explotacions forestals pins, castanyers i roures Destaca l’església de San Juan s XIV
Vilartolí

Menhir de la Vilartolí, conegut com a menhir de Santa Fe
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), situat a banda i banda de la riera d’Anyet, aigua amunt de Sant Climent.
L’església era sufragània de la parròquia de Sant Climent El lloc és esmentat ja el 882 Formà part del comtat d’Empúries
la Vila
Masia
Masia del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, que denomina un veral.
Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà Té prop seu una capella de Sant Gil, documentada des del 1038
la Cardosa

Església dels Sants Apòstols de la Cardosa
© Patrimonifunerari.cat
Castell
Antic castell i actual masoveria del municipi de Cervera (Segarra), a l’antic terme de la Prenyanosa, enclavat entre els de Cervera i Tarroja.
Esmentat ja el 1193, el 1398 fou incorporat al veïnatge de Cervera L’església dels Sants Apòstols depèn de la parròquia de Sedó
la Cortinada
Poble
Poble de la parròquia d’Ordino (Andorra), a 1 335 m alt, vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.
L’església, romànica, a la dreta del riu, té un campanar amb dos pisos de finestres El lloc és esmentat ja el 1176