Resultats de la cerca

Especialista en papallona i membre del Club Natació Catalunya, fou quatre vegades campió de Catalunya dos cops en 100 m 1996, 1998 i dos cops en 200 m 1997, 1998

Migcampista, jugà al Barcelona Atlètic 1973-74, la Unió Esportiva Lleida 1974-76, el Real Valladolid 1976-78 i el Rayo Vallecano 1978-80, on debutà a primera divisió al desembre del 1978, amb el qual jugà 16 partits Retornà al Lleida 1980-84 Fou internacional juvenil en quatre ocasions Una vegada retirat feu tasques al futbol de base de la UE Lleida i fou segon entrenador del primer equip durant uns quants anys

Soci del Club Natació Igualada, es proclamà campió de Catalunya en paleta de cuir amb Jordi Gual 1989-93, 1995, 1998, amb qui intervingué també en el Campionat català de frontennis 2006-07

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1924 i dos cops de 1500 m lliure 1921, 1924 En waterpolo, guanyà sis Campionats de Catalunya de primera categoria 1923, 1924, 1925, 1929, 1930, 1934 i durant el període 1924-33 jugà 9 partits internacionals, en els Jocs Olímpics de París 1924 i Amsterdam 1928, i els primers Campionats d’Europa 1927

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’Hoquei sobre Patins

Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien…

Conserva l’edificació romànica del segle XII Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits

És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’economia…