Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Guillem de Copons
Història
Literatura catalana
Escriptor i diplomàtic.
Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…
,
Francisco de los Cobos
Història
Secretari de Carles V.
Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als projectes…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà…
Bernat de Cruïlles i de Peratallada
Història
Militar
Almirall.
Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la defensa de…
Mariona Vila Torrents
Rugbi
Jugadora i entrenadora de rugbi.
S’inicià amb l’equip de la Universitat de Barcelona 1998-2001, amb qui guanyà el Campionat de Catalunya universitari en tres ocasions 1999, 2000, 2001, el Campionat d’Espanya universitari en dues 1999, 2001, el campionat territorial universitari 1999 i el Campionat d’Espanya interuniversitari de rugbi de 7 tres cops 1999, 2000, 2001 Alhora, jugava amb el Club Esportiu INEF de Barcelona, amb qui aconseguí un torneig de rugbi màster 2001, tres subcampionats consecutius de la Copa Catalana 1999, 2000, 2001, un subcampionat del Campionat de Lliga territorial de Catalunya 2001, i un tercer lloc a…
Bàrbara Pla Vegué

Bàrbara Pla Vegué (a l’esquerra)
ARXIU PLA VEGUÉ
Rugbi
Jugadora de rugbi.
Formada al Club Esportiu INEF Barcelona, debutà en el primer equip la temporada 2003-04 El 2007 fitxà pel Getxo Rugby Taldea i, des del 2011, també juga amb el Richmond FC de The Premiership, compaginant les dues lligues En el seu palmarès hi ha quatre Lligues Catalanes 2003-06 i sis Lligues Basques 2007-12 consecutives, quatre Copes de la Reina 2004-07 i la Premiership 2012 Ha format part de les seleccions catalana, basca i espanyola Amb la darrera debutà en el Campionat d’Europa 2004 i conquerí el títol continental el 2010 i el 2016 de rugbi de 15 També participà en alguna ocasió amb l’…
Núria Martínez Prat
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Base formada al planter de l’Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró, després d’un any a la Salle Bonanova fitxà per l’Universitari 1998, amb el qual debutà a la mateixa categoria la temporada 2002-03 i guanyà la Lliga Fitxà pel Club Baloncesto Avenida de Salamanca 2003-06 i assolí una Lliga 2006 i dues Copes de la Reina 2005, 2006, en la darrera de les quals fou escollida millor jugadora El 2006 s’incorporà al Dynamo de Moscou, on jugà dues temporades, i aconseguí la FIBA Eurocup 2007 Posteriorment ha jugat al Beretta Famila Schio italià 2008-09, al Bracco Geas Sesto San Giovanni 2009-10…
Marina Ferragut Castillo
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Pivot formada al Segle XXI, a quinze anys debutà a la primera divisió amb el Font Vella de Manresa Jugà al Banco Exterior 1989-94, equip creat per la Federació Espanyola per formar jugadores de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que disputà amb la selecció espanyola Posteriorment fitxà pel Dorna Godella de València 1994-96, el CN Canoe 1996-98, el Santo Andre brasileny 1998-2000 i el New York Liberty, de la WNBA 2000, amb el qual disputà la final de la competició Retornà a València per jugar al Ros Casares en dues etapes 2000-01 i 2006-09, passà pel Saragossa 2001-03, el Salamanca 2003…
L’aristocràcia catalana i l’Àndalus
La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…