Resultats de la cerca

Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams…

Els khoikhois tenen la pell d’un to grogós fosc són una mica més alts que els sans 1,60 m i entre les dones és molt freqüent l’esteatopígia Fins que els pobles bantús s’estengueren per l’Àfrica del Sud i els bòers ocuparen les regions més fèrtils, els khoikhois, que practicaven la ramaderia nòmada, s’estengueren per tota la regió occidental de l’Àfrica del Sud, però avui, en nombre d’uns 20 000 individus, viuen només a les zones estèpiques al nord del riu Orange Foren durament perseguits 1904 pels alemanys del Transvaal

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias…

Desenvolupà tota la seva tasca com a dirigent a les comarques de Girona Vinculat amb el bàdminton a Catalunya des dels seus orígens, el 1983 fou secretari tècnic de la delegació provincial a Girona de la Federació Espanyola de Bàdminton El 1984 fundà el Club Bàdminton Girona, primer club de bàdminton gironí, i el 1987, el Club Bàdminton Salt L’any 1986 fou un dels principals impulsors de la Federació Catalana de Bàdminton i durant els anys noranta fou secretari tècnic i delegat de la delegació de Girona També fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya, disputat a…

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Formada al Club Natació Santa Eulàlia, el 1988 passà al Club Esportiu Mediterrani, on feu tota la carrera esportiva Conquerí nou Lligues de primera divisió 1990, 1992-99 i quatre Copes de la Reina 1997-2000, i participà en una final de la Copa de la LEN 2002 Jugà 96 partits amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa i un Campionat del Món 1998 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1994, argent 1995 i or 1997, i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1994

Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora de concurs

Debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona l’any 1991, on restà dues temporades Posteriorment jugà en diversos equips de la divisió d’honor de tota la geografia espanyola com el Pozo Murcia o el Futbol Sala Martorell i retornà a la disciplina del FC Barcelona en dues etapes A la divisió de plata també jugà amb equips com el Manacor Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala Aconseguí el subcampionat del món de clubs de Porto Alegre 1997 Un cop retirat, entrenà equips de futbol sala de categories infe-riors i equips de la Lliga japonesa

S’inicià a l’escola Santa Clara i destacà en totes les categories en la modalitat de floret Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campiona d’Espanya per equips 1989, 1990, 1991, 1994 i campiona de Catalunya individual 1993 El 1991 disputà la Universíada i el Campionat del Món amb la selecció espanyola Tot i desenvolupar tota la carrera esgrimística com a floretista, els anys 1995 i 1996 guanyà les dues primeres edicions del Master de Catalunya d’espasa femenina Com a tiradora es retirà l’any 1997 És àrbitra estatal d’espasa, floret i sabre

Collaborà amb diversos mitjans, com Diluvio , L’Instant i la revista Catalunya Ràdio , en camps diversos, però especialment en l’esportiu El 1940 entrà a formar part de la redacció del Diari de Barcelona , on va desenvolupar tota la seva carrera professional El seu germà Xavier 1918-86 desenvolupà una activitat anàloga a El Noticiero Universal El seu pare Joaquim Brangulí Soler 1879-1945 fou un dels primers fotoperiodistes de Catalunya i les seves fotografies mostren les grans transformacions que es produïren entre els anys 1900-45 L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons…