Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
pimpinella
pimpinella de típiques i fulles pinnaticompostes i capítols globosos
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols crenats o incisos, de flors apètales, verdoses o brunes, agrupades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Creix en prats i llocs herbosos, a una gran part d’Europa L’arrel té virtuts astringents
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
comí de prat
Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
gamba verda
Gamba verda
© J.J. Harrison
Ornitologia
Gamba molt semblant a la gamba roja, de la qual es distingeix sobretot pel bec, que és negrenc i lleugerament corbat cap amunt, i per les potes, que són verdes.
Habita al nord d’Europa i d’Àsia i és ocasional, a l’hivern, als Països Catalans
enciam bord
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alçària, amb les fulles inferiors ovals i les superiors runcinades, i amb capítols agrupats en una llarga panícula piramidal.
És comuna en erms, marges de camins i de camps, etc, d’una gran part d’Europa
Francesc Bover
Escultura
Escultor neoclàssic.
És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona
Raül Roca Luque
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
El 2008 es proclamà campió d’Europa en la modalitat spinning embarcació, juntament amb Llorenç Roca Moreno
Polèsia
Regió
Regió d’Europa Oriental, estesa entre el S de Bielorússia i el N d’Ucraïna, a la conca dels rius Prip’at’, Dnièper i Desna.
És una plana pantanosa, amb molts llacs i rius de corrent tranquil, que té una alçada mitjana entre els 100 i els 250 m El bosc hi ocupa 1/3 de la superfície El clima hi és moderat, amb unes precipitacions anuals de 550-650 mm Hi ha jaciments de petroli, lignit, torba i sals potàssiques
paquicefalosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis pertanyents al grup dels Marginocephalia que visqueren des del Juràssic fins al Cretaci superior a Europa, Amèrica del Nord i Àsia.
Es tracta de bípedes herbívors caracteritzats per un increment del gruix dels ossos de la part superior i posterior del crani frontal, parietal, escatós, que en algunes espècies formava una estructura en forma de cúpula
Iugoslàvia
Nom que rebé de 1929 a 2003 l’Estat del S d’Europa constituït el 1918, que ocupava la part central i N dels Balcans.
Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés del conflicte bèllic a l’antiga Iugoslàvia Amb l’esfondrament de la monarquia…