Resultats de la cerca
Es mostren 4386 resultats
Pasqual Maragall, Rita Barberà i Joan Fageda són reelegits a les eleccions municipals a les tres capitals dels Països Catalans
En les eleccions municipals, Pasqual Maragall, Rita Barberà i Joan Fageda són reelegits a les tres capitals dels Països Catalans Pel que fa a les autonòmiques, el PP guanya a les Balears i al PaísValencià Eduardo Zaplana Hernández-Soro es converteix en el nou president de la Generalitat Valenciana
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al PaísValencià
Fons de Compensació Interterritorial
Economia
Instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides.
És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al PaísValencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes
Lluís Gasull i Martínez
Zoologia
Malacòleg.
Residí a Palma Mallorca, on aplegà la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de Balears, en el butlletí de la qual publicà des del 1964 un gran nombre de treballs que abasten tota la fauna malacològica de les Balears, del PaísValencià i de la regió de Múrcia
falcata
Militar
Espasa de ferro, corbada, utilitzada pels guerrers ibèrics durant tota la durada d’aquesta civilització (segles V-I aC).
Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del PaísValencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers
El Serrador
Història
Nom amb el qual fou conegut el guerriller Josep Miralles Marín, per raó del seu ofici.
Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del PaísValencià 1835 i l’ascendí a general 1836
Torredarques
Municipi
Municipi del Matarranya, al SW de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), constituït pel Montnegrell (943 m alt), el prat d’Aragó (877 m alt) i la Cogulla (1 153 m alt).
La major part del terme pertany a la conca del Bergantes límit nord-occidental el drenen, a més, el barranc de Montnegrell i la rambleta de Torredarques límit septentrional, afluents per la dreta d’aquest riu, al qual s’uneix, conjuntament, al molí del Xorrador, al mateix indret on el Bergantes deixa el PaísValencià L’extrem sud-oriental, el més muntanyós, és drenat pel barranc d’Entrefort o riera de Mont-roig, tributari del Tastavins Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar Hom conrea, al secà, cereals, ametllers i oliveres el regadiu, que aprofita…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó,…
cacauet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades amb 4 folíols, piloses, tija de 30 a 60 cm d’alçària i flors grogues que parteixen de les axil·les de les fulles inferiors.
Després de la pollinització el peduncle floral s’allarga cap al sòl, i hi va enfonsant el fruit, una beina de 2 a 4 cm, anomenat, com la planta mateixa, cacauet , que acaba de madurar sota terra, adquirint una forma allargada i una closca dura, groguenca, amb constriccions que corresponen als espais entre les llavors El cacauet exigeix un clima temperat, càlid i sec, sòls poc compactes, on els fruits puguin enfonsar-se bé, fèrtils i profunds, preferentment arenosos, rics en calci, fòsfor i potassi És planta exhauridora i exigent, que demana de seguir en rotació un conreu que hagi estat molt…
ball de les panderetes

Ball de les panderetes, representació a l’església de Moià (2013)
© CIC-Moià
Música
Dansa masculina de mitjan segle XIX, ballada a Vilafranca del Penedès.
Els balladors toquen les panderetes i fan sonar els cascavells que duen Té cinc figures la passada , les amoretes , el quadre , les tres amoretes i la creu , que hom balla al so de diferents tonades que corresponen a d’altres danses També és una dansa pròpia de les festes populars al País Valencià