Resultats de la cerca

Format a la Universitat de les Arts de Tòquio, el 1966 es desplaçà a París, on estudià al Conservatori Nacional Superior de Música amb A Jolivet, H Dutilleux i O Messiaen El 1971 guanyà el Premi Lili Boulanger, el 1974 el Gran Premi de Composició de la SACEM Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música i el 1985 el Premi Florent Schmidt de l’Acadèmia de Belles Arts de París Professor de l’Escola Normal de Música de París, rebé encàrrecs d’importants institucions musicals, com ara l’Ensemble Intercontemporain o l’Orquestra Nacional de França, i…

Estudià cant al Conservatori de Música del Liceu amb E Kemeny El 1959 debutà a Sabadell amb La bohème i dos anys després fou la Micaela de Carmen a Barcelona Més tard es presentà a Madrid i es traslladà a Alemanya, on cantà en diversos teatres, especialment a Dortmund, que acollí unes reeixides representacions d’ Il Trovatore El 1975 estrenà al Gran Teatre del Liceu Rondalla d’esparvers , de J Ventura i Tort, òpera basada en l’obra homònima de Josep Maria de Sagarra Actuà sovint a San Francisco, on cantà Carmen amb P Domingo, i també al Teatro de Bellas Artes de México, on el…

Estudià piano, composició, clavicèmbal, cant gregorià i direcció d’orquestra als conservatoris de Bilbao, Alacant, Pamplona i València Obtingué diverses beques per a estudis de piano, música antiga, composició i clavicèmbal a Santiago de Compostella, Copenhaguen, Darmstadt i Anvers Fou professora de música en l’ensenyament secundari a Madrid Com a solista de clavicèmbal oferí més de cent concerts per tot el món, i com a compositora estrenà en diferents festivals nacionals i internacionals i rebé encàrrecs de Ràdio Nacional d’Espanya, el Centro para la Difusión de la Música…

Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també en òperes de…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre…

Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics 1492 començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral Avui dia…

Ciutat d’orígens romans, el 498 fou conquerida per Clodoveu, que hi reuní el primer dels concilis de l’Església de la Gàllia Capital del regne d’Orleans a partir del 511, fou devastada pels normands i al segle X passà als Capet És recordada per haver estat alliberada del setge dels anglesos per Joana d’Arc el 1429 Se sap de la presència d’una escola de cant a la catedral de la Sainte-Croix, construïda al segle XII, i també a l’església de Saint-Aignan, del segle XV, però són escasses les fonts musicals que es conserven del període medieval Entre elles destaquen una lamentació en…

El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…