Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
Francesc Barado i Font
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs…
Francesc Milans del Bosch
Història
Guerriller.
Fill de Ramon d’Arquer i de la pubilla Rafaela Milans del Bosch i Canal Lluità contra la invasió napoleònica atacà les forces de Duhesme quan es dirigien a Girona i assolí èxits a Sabadell 1810 i al Maresme Ascendí al grau de general Oposat a l’absolutisme de Ferran VII, s’alçà en armes juntament amb el general Lacy 1817 fracassat el moviment, fugí a França Tornà durant el trienni constitucional i lluità amb èxit contra la regència d’Urgell, però davant la nova invasió francesa hagué d’exiliar-se de nou El 1830 feu una incursió a l’Empordà contra el règim de Ferran VII Era pare…
Edward Johnson
Música
Compositor anglès.
Des del 1572 fins una mica després del 1575 estigué al servei de la família Kitson de Suffolk En aquesta data participà en les festes que el baró de Leicester oferí a la reina Elisabet a la seva casa rural en aquell comtat Rebé també encàrrecs d’altres famílies i el 1591 participà en una festa del baró de Hertford en honor de la reina El 1592 contribuí amb dues peces al psaltiri d’East, i el 1601 Morley el convidà a participar en el volum collectiu The Triumphes of Oriana El 1594 obtingué el grau de batxiller a Cambridge La seva música conservada és molt escassa W Byrd adaptà…
Heinrich Faber
Música
Teòric de la música alemany.
Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio…
optimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.
Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com a optimistes…
capacitat
Psicologia
Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les…
Pierre Amoyal
Música
Violinista francès.
Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les…
Maria Dolors Aldea i Cabré
Música
Soprano.
Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i…
Elisabeth Chojnacka
Música
Clavecinista polonesa.
Inicià els estudis musicals a sis anys i el 1962 adquirí el grau de professora Es traslladà a París, on estudià el repertori barroc per a clavicèmbal amb Aimée Van de Wiele Ben aviat, però, s’especialitzà en música contemporània i estrenà diverses obres de H Górecki, A Tisné, A Boucourechliev, G Ligeti i I Xenakis, que compongueren obres especialment pensades per a ella Parallelament, realitzà una important tasca com a intèrpret del repertori barroc i clàssic, centrada especialment en la música polonesa i en les composicions d’Antoni Soler Compaginà la seva tasca com a intèrpret…
Universitat d’Oriola
Institució d’ensenyament superior creada a Oriola el 1569 pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Pérez.
El 1592 el papa Climent VIII disposà que la nova universitat acollís totes les facultats i ciències teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi pogués obtenir el grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre El rector del collegi seria el canceller de la universitat No aconseguí l’aprovació reial fins el 1646, que li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València Fou la més important del regne després d’aquesta El 1786 disposava de 24 càtedres, un claustre d’uns 100 doctors i prop de 300 estudiants Experimentà diverses…