Resultats de la cerca

Vers el 1890 s’establí a l’Argentina Dins de la seva branca d’activitat, aviat entrà en el món del periodisme, camp en el qual obtingué una remarcable anomenada pels seus dibuixos i també pels seus versos còmics Collaborà a “La Unión Gallega de Montevideo” i publicà un periòdic propi “La Pellicerina” S'incorporà després a “Caras y Caretas” i promogué i fundà la revista “PBT” Com a collaborador, formà també part de la redacció del diari “La Nación”

Fill d’una família de comerciants de vins de Tarragona S'establí a Cuba el 1830 amb la seva família A Santiago exercí com a importador de vins, vers el 1840 Começà a experimentar el procés de destillació del rom, l’aiguardent de canya de sucre, fins a obtenir-ne una beguda molt més suau Adquirí una destilleria i el 1861 constituí l’empresa Bacardí El 1876, deixà la companyia en mans dels seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau

Creat per lluitar contra l’ocupació japonesa 1942-44, aquest moviment, dirigit pels comunistes des del 1946, continuà la lluita contra el feudalisme i el latifundisme i la intervenció nord-americana Amb la rendició d’alguns dels seus dirigents, l’any 1954, el moviment guerriller entrà en decadència i vers la dècada del 1970 els darrers grups guerrillers foren eliminats per les forces governamentals Les seves activitats foren continuades pel Nou Exèrcit Popular, braç armat del partit comunista proxinès, creat el 1968

És autor de la descripció d’un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d’Hèracles, vers l’Europa septentrional Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries Estrabó, Diodor, Plini, etc, hom creu que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic Obra d’un gran valor, les seves descripcions dels fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, han estat confirmades pels coneixements actuals

Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza

Els seus contes en publicà el primer recull el 1906 palesen un cert esperit pessimista i un gust pels elements exòtics Hom el considera un continuador de MLérmontov i AČekhov Emigrat a París 1924, en la seva obra posterior dominaren els elements ètics i religiosos, com en Zolotoj uzor ‘La randa d’or’, 1926 i Dom v Passy ‘La casa de Passy’, 1935 És autor de diverses biografies literàries, i traduí en vers al rus la Divina Comèdia de Dant

Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon

Procedia d’una família de la noblesa local de Bàrcino D’acord amb la seva categoria senatorial passà per diversos alts càrrecs, com és ara qüestor, tribú de la plebs, pretor any 98, governador de les províncies de l’Àfrica Proconsular i de Numídia vers 103-105 Tingué un paper destacat com a general en la guerra de Trajà contra la Dàcia Pagà unes termes a Bàrcino que corresponen probablement a les identificades sota, i al costat, de la casa de la ciutat

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

La branca que emigrà fins a la riba del Tàmesi donà lloc a l'anglosaxó Amb el nom de saxó antic hom designa la forma més arcaica coneguda del baix alemany, caracteritzat pel fet de no haver participat de la “segona mutació consonàntica”, produïda vers el segle VII, i per un vocalisme progressiu monoftongant És en aquesta llengua que, al primer terç del segle IX, fou escrit el monument literari més antic i important que hom en coneix, Heliand ‘Salvador’