Resultats de la cerca
Es mostren 30604 resultats
rellotge d’autòmats
Tecnologia
Rellotge de taula o butxaca que disposa de figuretes de forma humana o d’ocells mecànics que poden efectuar uns moviments molt propers als reals, acompanyats per sons molt ben imitats generats amb tècniques de flauta i orgue.
Van proliferar durant els s XVIII i XIX, i sovint els rellotgers construïen autòmats independents dels rellotges Els autòmats amb rellotge o sense més famosos sortiren del taller dels Jaquet-Droz al Jura suís
miofibril·la
Biologia
Element característic de tot teixit contràctil, però que pren un caràcter especial en la fibra estriada, en forma d’uns filaments refringents molt prims i molt llargs, paral·lels a l’eix de la fibra i agrupats en fascicles.
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la…
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat a l’obra, la…
aotus
Zoologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, molt semblants als titís, d’uns 30 cm de llargada, amb el pelatge espès, de colors bruns o daurats, la cua llarga, la cara rodona i els ulls molt grossos.
Tenen hàbits nocturns i s’alimenten d’insectes, ous i fruites Malgrat llur mal caràcter, viuen sovint en domesticitat Són propis de l’Amèrica del Sud Una de les espècies viu als boscs de l’Amazones d’altres habiten Colòmbia, l’Argentina i el Paraguai
becut
becut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 53 a 59 cm, amb el bec molt llarg i encorbat cap avall, de plomatge bru al damunt i blanc al dessota, i de vol molt potent.
Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls
cala des Codolar
Entrant molt obert a l’extrem oriental de l’illa de Formentera, al sud del far de Formentera.
angina inestable
Medicina
Variant d’angina de pit que presenta un risc molt elevat de desembocar en infart agut de miocardi.
microinjector
Biologia
Aparell injector que permet la introducció de volums molt precisos de l’ordre dels femtolitres, nanolitres i microlitres.
S'utilitza per a introduir qualsevol tipus de substància soluble a l’interior d’organismes petits o de cèllules