Resultats de la cerca

L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen sant Pere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit arcs, encara que només set són visibles Inclou també el terme de…

El terme és accidentat per la serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla l’agricultura, predominantment de secà, produeix oliveres, vinya, ametllers i cereals La terra de conreu és explotada per administració directa La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí El poble 135 h agl 1981, billeners 634 m alt, d’origen islàmic, fou lloc de moriscs el 1602 era habitat per 48 famílies Pertangué al marquès de Guadalest i després al marquès d’Ariza L’església, dedicada a sant Josep, depengué de la de Gorga El…

Els recursos econòmics són l’agricultura, l’artesania i el turisme Segons el llibre de Samuel, fou la vila natal de David Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús Constantí I hi féu construir la basílica de la Nativitat, que fou restaurada per Justinià i, més tard, dividida entre els armenis, els grecs i els llatins Conquerida 1099 per Godofred de Bouillon durant la primera croada, l’any 1110 esdevingué seu episcopal Reconquerida pels musulmans el 1187, el 1917 fou ocupada pels britànics Arran de l’armistici del 1948 passà a formar part de Jordània El 1967…

Centre de subàrea comercial, agrícola i ramadera de la comarca de Betanzos La seva indústria és derivada de la fusta, de l’agricultura i de la pesca Destaquen l’església de Santiago, romànica, i la de Sant Francesc, una de les millors del gòtic gallec del segle XIV Betanzos és la romana Brigantium Flavium al segle XVIII era capital d’una de les set províncies gallegues i ciutat marítima, fins que, aquell mateix segle, els alluvions del riu Mandeo ompliren el port i, per manca de treballs de canalització, la ciutat restà distanciada de la mar Fou camp de concentració de presoners…

La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia…

L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules…

La capital és Rodés Situat al sector meridional del Massís Central, a part de la capital té sis poblacions amb més de 5000 habitants Milhau, Vilafranca de Roergue, Ònes, Sant Africa, La Sala i Luc L’economia es basa en l’agricultura bovina i ovina i en la producció de formatge, activitat en què destaca la producció de rocafort amb denominació d’origen controlat El turisme és també un important recurs econòmic de la regió sobresurten, entre altres indrets, les gorges del Tarn, on es practiquen esports d’aventura Vista de la vall d’Espanhac, aigua amunt de les gorges del Tarn ©…

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor

Drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres, que en forma el límit occidental El territori, accidentat, és cobert en part per matollar i per boscs de pins i d’alzines L’agricultura és de secà cereals, vinya i oliveres Ha conegut una constant despoblació des del començament del s XX, malgrat un cert fre afavorit per l’estiueig construcció La vila 181 h agl 2006 517 m alt és a la dreta de la rambla de Gaibiel L’església parroquial Sant Pere fou bastida a la fi del s XVIII Fou de la senyoria dels Heredia i dels comtes de Priego

De relleu pla i costes baixes, el clima és fred i humit els boscs cobreixen una gran part del territori Els principals recursos són l’agricultura lli i farratge, la ramaderia bestiar boví i porcí i la pesca La principal població és Liepāja 89 439 h est 2000 Primitivament fou habitada pels kurs, els quals donaren nom a la regió Al s VIII sofrí les invasions de suecs i danesos, i posteriorment s XII s’hi establiren comerciants i senyors alemanys El 1237 fou conquerida pels cavallers de l’orde teutònic, els quals la dominaren fins el 1561, que esdevingué ducat i fou una important…