Resultats de la cerca

En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle segle IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del segle XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi 1562 i en…

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu…

És en un contrafort roca Rossa, 445 m alt del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa ara a l’arxiu capitular de Solsona, permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical…

Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de  Records de la meva vida de pastor  1955,  El meu Pallars,  en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979,  L’home de la bossa Novella d’antics costums…

Cursà estudis eclesiàstics El 1926 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà en diverses biblioteques, entre d’altres a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Archivo General de Indias de Sevilla 1927-30 El 1930 ingressà al Registre de la Propietat Intellectual de Barcelona Publicà diversos inventaris de biblioteques i arxius, especialment els catàlegs de manuscrits patrístics, bíblics, litúrgics i hagiogràfics de la Universitat de Barcelona Entre d’altres, es poden esmentar Butlles d’Alexandre III inèdites 1935, Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès…

En el context de la reculada alemanya en el front de l’Est, Skorzeny fou nomenat cap de comandos amb la missió d’executar operacions de guerra no convencionals És conegut especialment per l’audaç operació del 1943 en què, per ordre de Hitler, rescatà Mussolini, que romania arrestat pel Govern italià en un hotel dels Apenins També féu una temptativa de captura del mariscal Josip Broz, Tito Absolt de crims de guerra en els judicis de Nüremberg, fou reclòs a un camp de desnazificació del qual s’evadí el 1948 Es refugià a països permissius amb els nazis pròfugs, entre ells l’Espanya franquista…

Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les…

Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica,…

Ocupa una part de l’antic convent de caputxins, construït entre els anys 1687 i 1700 El 1945, gràcies a la donació de Vicenç Ros i Batllevell 1883 — 1970, es convertí en museu municipal, i acollí una de les més importants colleccions de ceràmica de Catalunya, amb obres mestres de la rajoleria catalana dels s XVII i XVIII, amb un fons de prop de 15 000 rajoles També conté un destacat fons etnològic i colleccions arqueològiques d’interès local Aplega l’arxiu documental i la biblioteca, amb abundant documentació antiga El conjunt s’amplià el 1972 amb l’adquisició de la collecció de…

Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats , el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975 En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals 1995 fou una retrospectiva  En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius 25000 i còpies 1000 a la Fundació Foto Colectania de Barcelona,…