Resultats de la cerca

Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau de la Música…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent…

Estudià música a Bourges, abans de matricular-se al Conservatori de París, on estudià cant i on obtingué un segon premi de fi de carrera Debutà el 1936 amb un concert radiofònic, abans de fer-ho a l’Òpera Còmica de París Desenvolupà una intensa carrera a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, teatres dels quals fou membre estable i on al llarg de més de vint-i-cinc anys —fins a la meitat dels anys seixanta— interpretà els principals papers del seu repertori S’especialitzà en el paper titular de Carmen , que representà més de 200 vegades, a França…

Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si…

Estudià al Conservatori d’Estocolm en 1961-63 i aquest darrer any debutà a l’Òpera Reial com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro El 1965 interpretà la Chrysothemis d’ Electra i un any després debutà internacionalment amb el mateix paper al Covent Garden de Londres, escenari on retornà el 1970 per a cantar per primera vegada la versió completa de Les troyens , de H Berlioz, sota la direcció de C Davis El 1967, a Munic, feu de Brunilde en La valquíria , òpera amb la qual es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1973 El 1985 participà en l’estrena de…

Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva…

El seu disseny acústic és obra d’Higini Arau La titularitat i la gestió corresponen al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya Disposa d’una sala simfònica amb una cabuda de 2 319 seients on és previst que s’hi installi un orgue, una sala polivalent amb 350 localitats i una de cambra amb 700 butaques És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i fou projectat també per a acollir les installacions del Conservatori Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…

Es doctorà en dret 1913 i en filosofia 1915 a la Universitat Alemanya de Praga, on estudià musicologia amb H Rietsch També estudià amb G Adler a Viena, del qual fou assistent després de fer el servei militar a la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a Praga, on fou professor a la Universitat Alemanya i cap de l’Institut Musicològic El 1939 hagué d’emigrar als Estats Units, on fou professor de musicologia en diferents universitats, com les de Princeton, Indiana Bloomington i Roossevelt Chicago, i també al Conservatori de Cincinnati Dedicà la seva recerca a l’estudi de la música…

Estudià la carrera de piano al Conservatori de Zuric, i musicologia a la universitat de la mateixa ciutat 1926-29 Fou intèrpret professional de fagot a l’orquestra estatal de Winterthur 1942-71, professor de música, compositor, crític i musicòleg En aquest darrer camp, la seva recerca se centrà en L van Beethoven, sobre el qual publicà nombrosos estudis i un catàleg de la seva obra, l’any 1927 Entre el 1959 i el 1971 publicà catorze volums com a suplement a la completa edició de les obres de Beethoven, i nombroses edicions d’obres separades També fou un compositor prolífic que…