Resultats de la cerca

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya presenta a Girona els resultats del primer sondeig a una nau romana enfonsada a la zona de les illes Formigues Baix Empordà, explorada pel submarí elèctric Ictineu 3 Localitzades al mes d’octubre, les restes es troben a 40 metres de profunditat, i en la primera prospecció es descobreixen 37 àmfores que transportaven garum, una salsa de peix molt apreciada pels romans Es creu que n’hi podria haver moltes més Tan sols hi ha tres derelictes més de característiques similars en tota la Mediterrània un a Alacant i els altres dos a l’…

Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle XV Hi ha…

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Ateny uns 12 cm d’alçada a la creu i un pes d’1,5-2,5 kg Té les potes curtes, les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós, i la cua llarga És molt semblant al mart  comú, amb el qual hom el confon Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als límits del bosc D’hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots, pallers, graners, forats d’arbres, etc Caça conills, i causa estralls entre els animals de corral Habita a tot el centre i sud d’Europa És comuna als Països Catalans, llevat de les Balears

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la Creu…

Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático  en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat amb la Gran…

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia…

Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental El 1995 fou guardonat amb la Creu…

Estudià filologia i llengües modernes Amplià estudis a Mèxic, on es relacionà amb els intellectuals catalans exiliats, entre els quals Ferran de Pol, que esdevindria el seu marit i amb el qual s’installaria a viure a Arenys de Mar el 1948 Collaborà a diverses publicacions Tele-Estel , Serra d’Or , La Vanguardia , etc, i promogué el coneixement mutu entre Galles i Catalunya Traduí al català novelles de Saunders Lewis i de Tegla Davies, i al gallès obres de Ferran de Pol i rondalles catalanes Posteriorment, alternà la seva residència entre Catalunya i Galles on, vinculada al Playd Cymru,…

Fill de Carles Pi i Sunyer Secretari de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1973-76, el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya 1975-78, representà a Esquerra Republicana com a diputat a Corts 1980-82 i com a senador 1982-86 Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort