Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
floronat | floronada
floronat (esquerra) i mont floronat (dreta)
Heràldica
Dit de la creu i del mont amb les extremitats o el cim, respectivament, acabats en forma de cap de flor de lis.
cocker
Mastologia
Raça de gos originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm a la creu i una llargada aproximada de 65 cm.
És tot ell cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat Té el musell quadrat, les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl El color varia molt en cada exemplar És un gos de caça, però avui dia és més utilitzat com a gos de luxe
encreuat
Jocs
Joc d’infants que consisteix a fer moure dues agulles de cap i procurar que una es col·loqui damunt l’altra formant creu.
diadema
Heràldica
Cadascun dels arcs que tanquen per la part superior les corones i damunt la intersecció dels quals descansa el món amb la creu.
antropopatia
Deliri en què el malalt creu que allotja en el propi cos un o diversos éssers humans dels quals suposa escoltar la veu.
besantat | besantada
Heràldica
En les representacions heràldiques, dit de la peça, principalment la creu, formada per besants posats de costat o l’un damunt l’altre.
Santíssim Misteri
Escultura
Nom amb què és conegut el conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del s XIII, de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges Es conservà incorrupta fins el 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés 1686 i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Morató, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir
amura
Transports
Cap ferm a cadascun dels punys baixos de les veles de creu i que serveix per a fermar-les o modificar llur posició.
creuer
Agronomia
Cadascuna de les barres col·locades a manera de diàmetres de la roda dels catúfols d’una sínia, i que juntes formen una creu.
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…