Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Friedrich Ludwig
Música
Musicòleg alemany.
Estudià història a la Universitat d’Estrasburg, on es doctorà el 1896 Posteriorment estudià musicologia amb Gustav Jacobsthal, a qui succeí a la universitat i del qual continuà la recerca que havia iniciat sobre la polifonia del segle XIII Fou professor adjunt 1905-10, titular 1912-20 i, finalment, rector 1929-30 de la Universitat de Göttingen Realitzà una de les més grans aportacions a l’estudi de la música medieval amb la seva anàlisi sistemàtica de les fonts més importants de la polifonia dels segles XIII i XIV Figura molt destacada en el món de l’ensenyament, molts dels seus alumnes foren…
Pietro Vinci
Música
Compositor sicilià.
Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com…
extremeny
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del lleonès parlat a Extremadura.
L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’…
Francesc Martínez i Paterna
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Doctor en teologia, beneficiat de la catedral d’Oriola i rector de la parròquia d’Almoradí, l’any 1612 publicà dues obres sobre la història de la seva terra natal També escriví dos manuscrits més que no arribaren a imprimir-se un d’ells referent a la història de la ciutat i governació d’Oriola, de 1 030 folis, que acabà el 1647, del contingut del qual només es coneix una part, i l’altre, inacabat, de set folis, sobre la vida i els miracles de sant Andreu, del 1646 Lectures MARTÍNEZ I PATERNA, F Breve tratado de la fundación y antigüedad de la Muy Noble y Leal Ciudad…
Miquel Gaspà i Bertran
Música
Clarinetista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Juli Penyella pare i es perfeccionà al Reial Conservatori de Brusselles, on fou distingit amb un primer premi Fou membre fundador del Grup Instrumental Català 1976, que dirigí Carles Santos Des del 1974 és membre de la Banda Municipal de Música de Barcelona El mateix any fundà el Trio Bártok Fou professor de clarinet i saxòfon del Conservatori de Música de Manresa 1983-86 En el seu repertori té un paper destacat la música contemporània Participà en l’estrena a Barcelona de l' Ebony Concert d’Igor F Stravinsky 1986 Ha fet nombrosos…
Frédéric Lodéon
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra francès.
Fill de músics, estudià violoncel i piano de molt petit Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble d’André Navarra, i posteriorment es perfeccionà amb J Hubeau El 1972 obtingué el primer premi al Concurs Maurice Maréchal de París, i el 1977, al Concurs de La Rochelle Ha estat el primer intèrpret del concert Hamelin , per a violoncel i veu recitant, de Laurent Petitgirard 1984, i ha enregistrat obres de cambra de F Schubert, G Fauré i E Ysaÿe Ha actuat convidat per orquestres com la del Capitole de Tolosa, la Filharmònica de Niça i l’Orquestra Pasdeloup Els últims anys…
Mathilde Marchesi de Castrone
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S Sanderson, S Kurz i N…
Carmelina Poch
Música
Cantant catalana.
De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou…
estrofa
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó estròfica i que representa, en el pla musical, el que l’estrofa és en el pla literari.
En aquest sentit, l’estrofa musical adopta el metre i l’estructura de l’estrofa literària i intenta reproduir el to general del poema Així, per exemple, la repetició de la mateixa estrofa i el mateix disseny de l’acompanyament tradueixen, en el lied de F Schubert Das Wandern 'El vagareig', el constant i repetitiu moviment suggerit pel text Tanmateix, una estrofa també pot presentar al llarg de la cançó variants de tipus melòdic, harmonicotonal o de l’acompanyament, que pot exhibir un procés d' acumulació D’altra banda, la tècnica de compondre, d’acord amb el sentit del text, una…
Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas

Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas
Ajuntament de Barcelona
Beisbol
Estadi de beisbol de Barcelona.
Situat al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, duu el nom del destacat fotògraf de premsa barceloní Carlos Pérez de Rozas S’inaugurà el 1990 per a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És obra dels arquitectes F Correa, A Milà, C Buxadé i J Margarit, i té una superfície de 15279 2 Es remodelà el 1997 per ser una de les seus del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acollí també la Copa Intercontinental i la Copa Mundial 2009 Des del 2008 és la seu anual de la Final Four de beisbol Hi juga els seus partits l’equip del FC Barcelona També acull…