Resultats de la cerca

Catedràtic d’universitat i membre de l’Academia de la Historia de Madrid Autor de nombroses obres d’interpretació històrica, com Teoría del estado en España durante el siglo XVIII 1944, El concepto de España en la edad media 1955, Teoria del saber histórico 1958, Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento 1960, Las comunidades de Castilla, una primera revolución moderna 1963, Estado moderno y mentalidad social 1972, La oposición política bajo los Austrias 1972 i Teatro y literatura en la sociedad barroca 1972 Dirigí “Cuadernos Hispano-Americanos”, i collaborà a “Cruz y…

El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir

Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema militar, com Táctica elemental…

Es traslladà a la península Ibèrica 1585 —on és conegut amb el nom de Vicente Carducho — amb el seu germà Bartolomeo Carducci Florència 1560 — Madrid 1610, deixeble de FZuccaro Evolucionà cap a un realisme acusat Predicació de Sant Joan Baptista, Academia de San Fernando, 1610, i introduí un esperit progressivament grandiós i monumental retaule major de Guadalupe Continuà sota les premisses d’un naturalisme no extremat, un concepte cromàtic venecià i una preocupació pels contrasts lumínics poc violents en són exemples les 56 teles que realitzà per a la cartoixa d’El Paular…

Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la…

Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…

Fou autor de música escènica, especialment de sainetes i tonadillas , activitat per la qual estigué relacionat amb la casa dels ducs d’Alba Josep Subirà el considera un músic important, que es troba entre els principals iniciadors del gènere de la tonadilla entre els anys 1751-57, tot i que la seva activitat en aquest camp abraçà també l’època posterior, en la qual es consolidà el gènere La majoria de les seves composicions es conserven a la Biblioteca Municipal de Madrid es tracta de 15 tonadillas i 47 sainetes , com també música per a entremesos i comèdies les dates de…

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual…

Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc Passà a Barcelona, on collaborà en la repressió de la vaga general del 1917 El 1923 assolí el grau de general, al Marroc Destituït per la República 1931, s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim Dirigí l’ocupació de Madrid març del 1939 Des d’aleshores hi residí Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…