Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Josep Maria Codina i Vidal

Josep Maria Codina i Vidal
© Universitat de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…
Acaba el Festival de Canes 2019
Es clou la 72a edició del Festival de Canes, iniciat el 14 de maig Entre els guardonats hi ha Parasite , del sud-coreà Bong Joon-Ho, que obté la Palma d’Or El Gran Premi és per a Atlantique de la francosenegalesa Mati Diop Els premis a la millor actriu i actor són per a l’anglesa Emily Beecham Little Joe , de Jessica Hausner i l’espanyol Antonio Banderas Dolor y gloria , de Pedro Almodóvar L’actor francès Alain Delon rep la Palma d’Or a la trajectòria enmig d’una polèmica per les seves opinions sobre els homosexuals i les dones Liberté , del català Albert Serra, és reconeguda amb el Premi…
escaire
Geografia
Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.
N'hi ha diversos tipus L' escaire d’agrimensor és constituït per un cilindre buit, generalment de llautó, que té un diàmetre de 10 cm i és tancat pels seus extrems Sobre la superfície d’aquest cilindre hom ha fet quatre escletxes molt estretes, disposades segons quatre generatrius del cilindre, i que determinen dos plans visuals perpendiculars entre ells Unes altres quatre escletxes serveixen, juntament amb les primeres, per a determinar alineacions de 45° L' escaire de miralls , dit també d’Adams , és constituït per dos miralls plans, en els quals es reflecteix un raig de llum que prové de l…
Francisco García del Cid Arias
Geografia
Científic.
Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de…
Carles Pirozzini i Martí

Carles Pirozzini i Marti
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant Jordi 1907…
Jordi Pequignot
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif posteriorment publicada amb el títol Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les…
Teresa Mañé i Miravet
Història
Política
Anarquista.
El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad 1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular…
Joseph Needham

Joseph Needham
© Fototeca.cat
Bioquímica
Biòquímic, sinòleg i historiador anglès.
Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la UNESCO i el primer director…
Andreu Muntaner i Darder
Geologia
Geòleg.
Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca Els seus treballs motivaren que l’Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés 1957 Es dedicà també a l’estudi de les aigües subterrànies Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC Entre altres treballs, destaquen Nota sobre los aluviones de Palma 1954, Playas tirrenienses y dunas fósiles del litoral de Paguera y…
Enric Hernández i Llorente
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicià professionalment en el diari Avui Especialitzat en crònica i anàlisi política, el 1992 fou enviat a Madrid com a corresponsal del mateix diari i el 1996 en fou nomenat delegat Dos anys després s’incorporà a El Periódico com a redactor en cap de la secció de política Després d’una breu etapa com a responsable de l’edició catalana d’ El País , del 2010 al maig del 2019 fou director d’ El Periódico de Catalunya El setembre del 2019 fou nomenat cap d’Informació i Actualitat de…