Resultats de la cerca
Es mostren 8064 resultats
Pramoedya Ananta Toer
Literatura
Escriptor indonesi..
Fill d’un mestre d’escola, de jove es traslladà a Jakarta, on treballà com a impressor i, al mateix temps, s’uní al moviment per la independència Començà a escriure en 1947-49, mentre estigué empresonat per les autoritats colonials neerlandeses per participar en la revolta del 1945 Un cop proclamada la independència d’Indonèsia 1949, es professionalitzà com a escriptor i va iniciar una sèrie de novelles i narracions que constitueixen una crònica de la història contemporània del seu país Fou empresonat de nou el 1960, arran de les crítiques contra Sukarno, i, el 1965, arran del cop d’estat del…
Enric Ras i Oliva
Enginyer.
Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…
Marià Gonzalvo i Falcón
Futbol
Futbolista.
Conegut en l’ambient del futbol amb el nom de Gonzalvo III , fou el darrer de tres germans futbolistes professionals Juli i Josep Gonzalvo Començà la seva trajectòria futbolística al CF Mollet 1932 i posteriorment fitxà pel CE Europa El 1940 passà a formar part del FC Barcelona, equip amb el qual jugà durant dotze anys de migcampista, disputà 331 partits i marcà 56 gols Abans de debutar amb el Barça el 1942, però, jugà una temporada amb el Real Zaragoza 1941-42, on coincidí amb els seus dos germans futbolistes i ascendí a primera divisió Considerat un dels millors futbolistes catalans, el seu…
,
Jean-François Revel

Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Política
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.
De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…
Eduardo Galeano

Eduardo Galeano (2012)
© Donostia Kultura
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’historiador, periodista, narrador i assagista uruguaià Eduardo Germán Hughes Galeano.
A només tretze anys començà a collaborar a la premsa de Montevideo com a caricaturista Entre d'altres, en publicà al diari El Sol , amb les seves caricatures Fou cap de redacció del setmanari Marcha 1960-64 i director del diari Época 1964 Fou empresonat a l’Uruguai i a l’Argentina per les seves idees polítiques d’esquerra, i visqué exiliat a Espanya des del 1975 fins al 1985, anys que residí a Calella i publicà Conversaciones con Raimon 1977 En tornar a l'Uruguai fundà una editorial i retornà a l'activitat de columnista És autor d’una nombrosa i variada bibliografia La seva trajectòria com a…
Juan Diego Ruiz Montero

Juan Diego Ruiz Montero (2019)
© P. J. Pacheco
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral andalús.
Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie Los hombres de Paco 2005-10…
Maria Antònia Canals i Tolosa
Educació
Matemàtiques
Mestra i llicenciada en ciències exactes.
De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també en la formació…
Raymond Boudon
Sociologia
Sociòleg francès.
Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i Alexis de…
Josep Maria Madern i Sostres
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i La vida dels somnis 2007 Publicà també…
,
Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (2005)
© Generalitat de Catalunya
Política
Lluitadora antifeixista.
Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…