Resultats de la cerca

Estudià pintura i escultura a l’Escola Massana El 1950 emigrà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo En aquesta ciutat amplià els estudis artístics a l’Escuela de Bellas Artes Restaurà l’altar major de la catedral metropolitana El 1985 li encarregaren, a la ciutat de San Juan de Cuyo Argentina, una marededeu de fusta, i a Salto Uruguai, feu talles de Sant Josep per a les seves esglésies Dedicat també a l’ensenyança, fou professor tallista a la Universidad del Trabajo de Montevideo

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats

En morir, sense fills, revertí a la corona, i fou concedit de nou, el 1385, a João morí sense fills Fou atorgat encara una altra vegada, el 1386, a l’infant Ferran de Castella Ferran I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu fill l’infant Joan Joan II, el qual el posseí fins el 1422, que li fou confiscat per Joan II de Castella, el qual el concedí el 1435 a Juan Alonso Pimentel i Enríquez Passà als Téllez-Girón i als Queipo de Llano

Fundat el 1929, fou constituït en record del manista Mariano Juaristi, àlies Atano III A l’inici fou un referent a Catalunya No disposava d’installacions pròpies i els membres jugaven al frontó Sol y Sombra Posteriorment ho feren als frontons Chiqui, al Principal Palacio, al Colón, al Reina Elisenda i al Bac de Roda, on juga actualment Del club sorgiren jugadors com Juan Medina, Benito Torres i Jesús López Des del 1969 el president és Joan Salvatella, directiu de la Federació Catalana de Pilota

Entrena habitualment al Gimnàs Alex Power Fitness i participa en competicions d’àmbit estatal i català Organitzà el Campionat d’Espanya de press banca Memorial Ramon Torregrosa 2009, el Campionat de Catalunya press banca 2009 o la primera edició de l’Open 350 Wilks 2011, tots celebrats al poliesportiu Can Titó També organitza exhibicions d’aixecament En destaquen els aixecadors Alejandro Rodríguez, subcampió d’Europa màster de powerlifting 2009, Blase A Cunningham, Kiavash Yousefi, Juan M Cruz, S Diego d’Ambrosio i Luis Tudela

Creada a instàncies del marquès de Lamadrid per a promoure la pràctica d’aquesta disciplina hípica, el trofeu premiava el genet que marcava gols en tots els partits de la competició El primer guanyador fou Juan de Urruela El 1918 el premi se suprimí adduint que fomentava l’individualisme en detriment del joc en equip, tot i que l’any següent es restituí Finalment, el 1922 s’eliminà definitivament El màxim golejador durant els anys en vigor del torneig fou el baró de Güell

S’inicià al club La Seda, de la mà de Moisès Llopart i Juan del Pino 1988 El 1993 passà a entrenar-se amb Antonio Hernández Luna Aconseguí els títols de campió de Catalunya de 1500 m 1997 i de 5000 m 1996, 2002 Fou internacional en un Mundial de cros 2000 i en un de mitja marató 2004 Entre les nombroses proves urbanes que disputà, destaquen els seus triomfs en la Cursa d’El Corte Inglés i en la Milla de la Sagrada Família 2003

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

Procedent de l’amateurisme Actiu entre el 1945 i el 1957, abandonà després les seves activitats fílmiques Feu comèdies, com Un ladrón de guante blanco 1945, Ha entrado un ladrón 1948, cintes d’acció policíaques, com Los agentes del quinto grupo 1954 i Atacando el peligro 1957, i, sobretot, adaptacions literàries, com Don Juan de Serrallonga 1947 —un dels primers intents a la postguerra de mitificació popular d’un tema històric català— i La niña de Luzmela 1949 Treballador conscienciós, no trobà, però, un estil propi