Resultats de la cerca

Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti per Sant’…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la direcció d’orquestra…

Fou deixeble de F Corder a la Royal Academy of Music de Londres La seva òpera Caedmar , estrenada el 1892 al Crystal Palace, l’erigí com un dels exponents de l’anomenat "renaixement musical anglès" S’interessà pels compositors anglesos contemporanis i en moltes ocasions dirigí obres de ChH Parry, E Elgar i ChV Stanford Successor d’E Elgar com a professor a la Universitat de Birmingham, hi restà del 1908 al 1933 i parallelament compongué una extensa obra musical influïda pels aspectes més tradicionals del llenguatge musical de R Wagner i R Strauss La música de Bantock, però, s’allunya del…

S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí els avenços…

Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926 Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París 1926-32 amb P Dukas composició, N Boulanger història de la música i Y Léfébure piano De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia Fundà l’Associació de Música Contemporània 1933 i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia Fou un dels representants més significatius de la seva generació Les seves primeres…

Començà a estudiar piano a Graz amb Johan Buwa i violí amb Ignaz Uhl Continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Praga el 1876 Aquest mateix any visità Bayreuth, on tingué ocasió d’escoltar la música de R Wagner, que l’impressionà i el marcà profundament El 1877 estudià piano durant un breu període de temps amb F Liszt a Weimar i completà els estudis a Viena el 1879 Fou director de l’Òpera Alemanya a Amsterdam el 1883 i l’any següent tornà a Graz, on fou nomenat director de la Steiermärkischer Musikverein 1886, tasca que compaginà amb la direcció d’altres orquestres austríaques i…

Dotat d’un talent excepcional, rebé les primeres classes de música del seu pare Estudià amb G Valentini a Viena, composició amb G Carissimi a Roma i, probablement, també estudià amb G Frescobaldi La seva primera obra coneguda, una ricercata , fou publicada en Musurgia universalis 1650, amb grans elogis per part de l’autor del llibre, el teòric A Kircher El 1656 fou mestre de capella de la cort de l’elector bavarès a Munic, on estrenà la primera òpera, L’Oronte 1657, composta per a inaugurar el teatre d’aquesta ciutat El 1658, Kerll fou convidat a tocar l’orgue i a compondre una missa amb…

Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte Museum 1822-30,…

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys…

Fou deixeble de Giovanni Francesco Anerio i estigué al servei de la cort polonesa de Varsòvia com a músic reial, a partir del 1626, i com a mestre de cor, des del 1628 Es retirà el 1649, tot i que continuà desenvolupant la seva tasca pedagògica Entre els seus deixebles hi havia Angelo Berardi, que el cità extensament i en publicà dues obres en Documenti armonici 1687 Scacchi fou un compositor versàtil que escriví amb el mateix encert misses a l' stile antico , madrigals amb baix continu, concerts sacres i òperes Sostenia que cada gènere musical exigeix un estil diferent amb els seus propis…