Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
Concerto Vocale
Música
Conjunt coral belga creat el 1977 per René Jacobs, amb l’objectiu de realitzar diversos enregistraments per al segell Harmonia Mundi.
S’ha especialitzat en el gran repertori vocal òpera, cantata i oratori dels segles XVII i XVIII, i sovint s’ha decantat per autors poc coneguts MA Cesti, A Steffani, S d’India, P Guédron, etc Ha estat dirigit, tant als enregistraments com als festivals internacionals, per W Christie, S Kuijken, J Ter Linden o el mateix R Jacobs, entre d’altres Dels seus èxits cal esmentar Xerse , Il Giasone i La Calisto PF Cavalli, La coronatione di Poppea , Il ritorno di Ulisse in patria i L’Orfeo C Monteverdi, L’Argia MA Cesti i Così fan tutte WA Mozart Ha estat format per músics d’arreu del…
Quartet Amadeus
Música
Quartet de corda britànic.
Fundat el 1938, el nom reflecteix la predilecció dels seus membres per la música de WA Mozart El seu repertori no es limità, però, a l’obra d’aquest compositor i inclogué, bàsicament, la música dels segles XVIII i XIX Integrat per Norbert Brainin i Sigmund Nissel violins, Peter Schidlof viola i Martin Lovett violoncel, debutà a Viena l’any 1948, i des del 1952 actuà arreu del món B Britten dedicà el quartet de corda número 3, opus 94 1975, a aquesta formació Tocà amb altres intèrprets, com ara el violista C Aronowitz, el violinista Y Menuhin o els pianistes Ch Eschenbach i Emil’…
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…
,
Ratio studiorum
Nom abreujat de Ratio atque institutio studiorum Societatis Iesu, ordenació, promulgada oficialment el 1599, del sistema educatiu que havia de regir entre els jesuïtes, tant en els col·legis d’ensenyament de laics com en la formació dels mateixos membres de l’orde.
Resultat d’una experiència docent de mig segle inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial posteriorment, la Congregació General XXXI 1965-66 ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets N'han…
Palatí
Història
Un dels set turons de la ciutat de Roma.
Lloc tradicional de la Roma quadrata de Ròmul, hi ha restes de muralles, un thólos i una cisterna segles VI-III aC, el temple de Júpiter Vencedor 295 aC, el de la Victòria 292 aC i el de la Magna Mater 204 aC A l’època republicana, nombroses famílies benestants hi bastiren cases decorades amb frescs i mosaics August hi erigí el temple de Vesta i la seva pròpia casa Tiberi, Calígula i Neró hi construïren uns palaus sumptuosos Altres edificacions notables posteriors són la domus Flavia , la domus Augustana , l’estadi, l’hipòdrom, les termes, etc Tot aquest conjunt subsistia encara…
Salmanassar I
Història
Rei d’Assíria (1274-45 aC).
Juntament amb Adad-Nirāri I 1307-1275 aC, el seu pare, i Tukulti-Ninurta I , el seu fill, aconseguí que Assíria fos una de les potències de l’Orient Pròxim i Mitjà Al nord, derrotà 1274 Uruaṭri, futur Urartu, i al sud-est afrontà amb èxit els gutis i els lulubis Sotmeté també el país de Musri segons uns a l’oest d’Assíria i segons altres a l’est Però obtingué el seu principal triomf sobre Hanigalbat, estat hereu de Mitanni , que controlava, això no obstant, un territori molt més reduït que aquest Salmanassar se l’annexà, posant fi a tres segles de dominació hurrita sobre l’alta…
Santa Maria de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
El terme de Montalbà, situat a migdia del municipi de Vilagrassa, és documentat des de l’any 1080 Aquest indret era presidit per un castell, avui desaparegut, dins el terme del qual es fundà una església, que es degué bastir contemporàniament a la fortalesa o bé poc després Tanmateix, no tingué mai la consideració de parròquia, ja que no s’esmenta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En l’actualitat, a tocar del setial on s’aixecava el castell de Montalbà, encara es poden veure les escasses ruïnes de la capella de Santa Maria de…
Sant Salvador de Vergós de Cervera
Art romànic
Aquesta església es troba a l’agregat de Vergós de Cervera, a la vall del riu d’Ondara L’origen d’aquesta parròquia es remunta a mitjan segle XI, en què es procedí a repoblar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Vergós apareix ja en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb els noms de Vergos, Vergus i Vergoss Aquesta vinculació a la diòcesi osonenca es mantingué fins al final del segle XVI, que s’Integrà al nou bisbat de Solsona La primitiva església de Sant Salvador fou abandonada a l’inici del segle XVII i el culte…
Sant Salvador de Montoliu de Segarra
Art romànic
L’església parroquial del poble de Montoliu, ara una construcció neoclàssica, ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom de Monte liut o Monte olio En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, es disposa un llegat per a l’església de Santa Maria i Sant Salvador de Montoliu Segurament el temple tenia en aquest moment una doble advocació Segons la visita pastoral del 1331, la cura d’ànimes de la parroquia era a càrrec d’un rector i un vicari L’església restà molt malmesa pels terratrèmols del 1427, tal com recull…
miserere
Música
Salm cinquantè de la Vulgata, anomenat així pel seu començament Miserere mei, Deus('Compadiu-vos de mi, oh Déu').
Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial abans de la reforma litúrgica 1970 es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns Un dels misereres més famosos és el de G Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà en…