Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Francisco Díaz Romano
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor establert a València del 1531 al 1541.
Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells , de Jaume Roig, i una Oratio , del catedràtic Cosme Damià Savalls El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor Imprimí des del Breviarium Valentinum 1533 fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética 1535, del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela , de Lluís del Milà Per l’edició dels Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539 El 1541 s’establí…
Joan Alberich i Mariné
Literatura catalana
Hel·lenista.
Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000,…
Disputa d’en Buch ab son cavall
Literatura catalana
Poema de 343 versos octosíl·labs apariats, compost probablement a la segona meitat del segle XIV, de caràcter satíric.
Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia…
Josep Piqué Milà
Escalada
Escalador.
Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys…
Carles Granicher Bosson
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Pioner de la natació catalana i collaborador directe de Bernat Picornell, l’any 1907 fou un dels cofundadors del Club Natació Barcelona Tingué el carnet de soci número 2 S’integrà als seus primers equips de waterpolo i el 12 de juliol de 1908 jugà el primer partit oficial de la història d’aquest esport a Espanya El 1912 formà part de l’equip dels “Blaus”, que guanyà el que es considera el primer Campionat d’Espanya de waterpolo Formà part de la junta directiva del club, assumint els càrrecs de comptador 1910 i tresorer 1910-13 A títol pòstum rebé la medalla extraordinària al…
Manel Lacambra Cuixart
Ciclisme
Ciclista i tècnic.
S’inicià en el cicloturisme amb la Penya Ciclista Cavall Bernat 1982-93 Començà a competir com a juvenil al Club Ciclista Mollet i passà pel Club Ciclista Maco, el Club Ciclista La Maurina i el Club Ciclista Palafrugell en el període amateur Fou mecànic al Team Polti italià 1999-2002 i, posteriorment, al Team Aliverti, al Prato Marathon Bike i al Bigla A partir del 2005 exercí de director esportiu en diversos equips com l’Univega Cycling Pro Team, el Girona Costa Brava i el Cervelo Test Team El 2010 fou nomenat seleccionador de l’equip femení de carretera dels EUA i el 2011…
Associació Joventut Excursionista Avant
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 1904, començà organitzant activitats socials, com conferències, exposicions de fotografia i excursions d’un sol dia El 1908 es creà la biblioteca i una secció de fotografia amb laboratori propi El 1911 alguns dels seus membres realitzaren la primera ascensió al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt Tres anys després s’inicià la publicació d’un butlletí social L’any 1922 es creà la secció d’esports de muntanya i al final de la dècada ja s’havien realitzat destacades ascensions als Pirineus i nombroses sortides d’escalada a Montserrat El 1931 es fusionà amb altres…
Lliçà de Vall
La gran torre de Can Coll de Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
Castell de Cornil (Vilanova de Sau)
Situació Planta, a escala 1200, de les restes del possible torreó G Orriols Les restes de la fortalesa, o castell dels Tavertet o del Puig de la Força, es troben a l’anomenat Puig de la Força, que és un cingle que forma una illa separada de la cinglera de Tavertet i separada d’aquest per un petit istme, només accessible des de la vall de Sau, la riera de Balà o per un grau des del pla del castell de Tavertet El lloc domina amb supèrbia la vall del Ter i l’indret de Balà Tota l’illa és cinglera menys la unió a l’istme, que és, lògicament, allí on es troba la fortalesa Aquest castell figura…
Castell de Callús
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt de les ruïnes del castell de Callús des del costat nord-occidental A primer terme hom hi pot veure algun pany de mur del clos Corona el turó el basament d’una torre cilíndrica A Mazcuñan-F Junyent Aquest castell té les seves restes situades dalt un turó que es dreça vora el poble, vers tramuntana, a la riba esquerra del Cardener Long 1°46’52” — Lat 41°47’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà dreta, prop del quilòmetre 9, un petit grup de cases, anomenat el Raval del Cavaller, on s’inicia el…