Resultats de la cerca

Ha combinat la seva tasca compositiva amb la d’instrumentista El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Les seves sardanes han estat sovint premiades en diversos concursos, i entre els títols més significatius cal destacar Pinzells de tramuntana , Impressions marineres , Formosa Sarai , Cavall Bernat i A Palmira Ha escrit igualment obres simfòniques per a cobla i cor - Suite op1 i Peralada 1285 , amdues estrenades l’any 1985- i música de cambra

Vida Estudià ciències i farmàcia a Barcelona Per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres de la ciutat El 1876 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900 Bibliografia Complement bibliogràfic Mundi i Giró, Santiago Importancia matemática de la música estudio matemático, físico e histórico de la gamma musical , ASalvans, Barcelona 1900

Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou substituït per JM Albert

Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada en aquell…

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…

Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’Orquestra de…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…

El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a Montserrat i…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí…