Resultats de la cerca
Es mostren 4386 resultats
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al PaísValencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del PaísValencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també…
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al PaísValencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
Esteve Chaix
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803
bateig
Cristianisme
Festa que hom fa en ocasió de l’administració del baptisme.
Durant aquesta festa és corrent, tant al Principat com al PaísValencià, el costum de tirar, especialment els padrins, les batialles als infants que segueixen la comitiva que va des de l’església fins a la casa A les Illes també hi ha aquest costum, però només són obsequiats els qui van a donar l’enhorabona a la casa
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al PaísValencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
conseller | consellera
Reunió de consellers de la Generalitat, presidida per Francesc Macià (15-IV-1931)
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del PaísValencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
marjal
Geografia
Terreny d’aiguamolls vora la mar.
És un terme molt emprat al PaísValencià Originàriament les marjals eren sovint ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars Plana, Camp de Morvedre, Horta, Ribera Baixa, Safor i darrerament en tarongerars, a costa de grans esforços A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d’inundacions, hi foren establerts els graus grau
Pot de plom
Teatre
Companyia teatral originària d’Alcoi creada el 1922.
Xavi Castillo n'és el fundador i actor principal Els espectacles que porta a terme són de producció pròpia i es caracteritzen per l’humor satíric sobre la realitat actual La companyia és la creadora de la sèrie “Històries Medievals” emesa i produïda per Ràdio Televisió Valenciana Al PaísValencià ha estat censurada diverses vegades pel Partit Popular
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
Revista fundada el 1974 per Francesc Gusi i Gener, que des de llavors n’és el director, i editada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló.
Inicialment en castellà, s’anomenà Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses Des del volum 3 1976 s’hi utilitza també la llengua catalana El darrer volum 16 data del 1995, any en què canvià el nom per l’actual S'hi publiquen principalment treballs referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del PaísValencià
foraster | forastera
Dit de la persona que es troba en una localitat que no és la seva o que hi resideix temporalment.
Al PaísValencià i a les Illes Balears hom empra aquest terme com a apellatiu que designa les persones de l’Estat espanyol no originàries dels Països Catalans que s’hi han establert, especialment els immigrats de parla castellana, i també llurs modes i llurs costums i àdhuc la llengua, com, per exemple, parlar en foraster