Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
gorja de Marc de Liscorn
Congost
Congost del riu d’Et Güerri en davallar de l’altiplà dels rasos de Liart vers la vall de Toran, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
tuc d’Eth Milh
Cim
Cim (2 802 m) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (la vall de Montgarri, a la capçalera de la Noguera Pallaresa) de Coserans.
pic de la Tallada
Cim
Cim (2 970 m) de la serra que separa les valls de les Salenques (Montanui, a la Ribagorça) i la de Mulleres (Viella, a la Vall d’Aran).
estany de Seslòses
Estany
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), al vessant est del Montardo.
terçó
Història del dret
Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies; tenien com a centre Garòs, Viella i Bossost, caps de batllia.
Al segle XVI els terçons apareixen subdividits en dos són els anomenats sesterçons i, també, terçons De Bossost sorgiren els de Lairissa i els Quatrellocs del de Viella, els de Marcatòsa i Viella del de Garòs, els d’Arties i Pujòlo
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
ribera d’Eth Forcalh
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, vora Montgarri, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), emissari de l’estany Nere deth Forcalh.
serra de Cubeishic
Serra
Serra de la Vall d’Aran, que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la Coma d’Auran (2 427 m).
Domina, pel sud, el pla de Cubeishic , vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs
Laujó
Coma de la Vall d’Aran, al vessant N de la serra de Guarbes, dins la vall de Toran (terme de Canejan), que centra els petits estanys de Laujó
.
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta