Resultats de la cerca

Com a escultor es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà prop de Carles Flotats entre les seves obres destaquen dos misteris del rosari monumental de Montserrat i el monument a Crist Rei de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Propietari rural, intervingué en el moviment cooperativista fundà el celler Alella Vinícola, fou membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyaters de Catalunya i tingué una part destacada en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear, de Manacor 1907, de Tarragona 1909 i d’Igualada 1913

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

La seva família s’establí al Rosselló el 1938 Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà 1940-42 S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’installà a París El 1957 organitzà una exposició de la jove pintura francesa al Festival de la Joventut a Moscou Feu diverses exposicions particulars a Nova York Adscrit a la pintura figurativa, s’interessà especialment per la llum i fou molt inspirat pel paisatge rossellonès

Fundador de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture Protegit per Colbert i nomenat director dels Gobelins 1663 i primer pintor de Lluís XIV 1664, fou el veritable dictador del classicisme francès Conreà la pintura de cavallet, amb obres com La vinguda de l’Esperit Sant 1657, la sèrie de les quatre Batalles d’Alexandre i L’adoració dels pastors 1689, totes al Musée du Louvre Com a decorador treballà al Louvre i a Versalles Féu projectes per a arts industrials, i per als Gobelins pintà La història d’Alexandre

Estudià a l’Institut del Teatre amb Josep Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla , s’especialitzà en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on assolí valuosos guardons Fou membre del Center of Book Arts de Nova York i els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 2008 la Biblioteca de Catalunya adquirí el llegat del taller Brugalla

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

Estudià a l’escola d’art de la seva ciutat natal 1930-33 Establert a Odessa, feu la primera exposició el 1937 Conreant sobretot el retrat i la pintura de gènere, esdevingué un representant conspicu del realisme socialista pictòric i de l'art oficial a l'antiga URSS Gran part de la seva obra és exposada al museu d’art ucraïnès de Kíev El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de l’URSS i el 1963 fou guardonat amb el títol Artista del Poble de l'URSS

El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb assessorat per Miquel Utrillo, Xavier Nogués i Xènius , una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del Noucentisme Hi nasqueren Les Arts i els Artistes 1910, hi foren promogudes revistes com “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914 i 1916 i “Vell i Nou” 1915-19 i hi fou protegida la primera època de “Papitu” 1908-11 En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes , prosseguí només com a botiga d’objectes d’art

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

D’origen noble, fou regidor de l’Ajuntament de Palma Membre fundador de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears 1844, fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de l’Acadèmia de Ciències i Lletres, i soci de mèrit de l’Acadèmia Nacional d’Arqueologia Com a investigador elaborà una miscellània històrica i arqueològica de Mallorca i redactà els Apuntes cronológicos 1808-1865 , recull de notes històriques de gran importància per a l’estudi d’aquest període L’obra fou editada el 1945 per la Societat Arqueològica Lulliana