Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
Sant Tomàs de Covildases
Capella
Antiga capella, avui mas de Sant Tomàs, del municipi de Vidrà (Osona) i demarcació religiosa de Sant Bartomeu de Covildases
.
Existia com a capella entre el 1229 i el 1345
Son Valls de Pardines
Caseria
Caseria del municipi de Felanitx (Mallorca), al NW del terme, al voltant de la possessió de son Valls de Pardines i de l’oratori construït en 1940-53.
Sant Quiri de Sas
Santuari
Santuari del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791 m alt., al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
Sant Quirc de Taüll
Ermita
Edifici històric del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), dins del terme de Taüll.
És un edifici d’una nau capçada, a llevant, per un absis semicircular
serra de la Gritella
Serra
Serra, que assoleix la màxima alçada al cim de la Gritella (1.092 m), de les muntanyes de Prades estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l’Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.
cala de s’Almúnia
Cala
Cala de la costa oriental de Mallorca, dins el terme municipal de Santanyí, la més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.
Sant Miquel de Vila
Església
Església de la parròquia de Vila, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’E del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, camí de Montcorbau.
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
l’Alcúdia de Fanzara
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Fanzara (Alt Millars), a la dreta del Millars.
Era un antic lloc de moriscs el 1563 tenia 29 focs, que es despoblà després de l’expulsió del 1609 Era anomenat també l' Alcudieta
Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Associació que agrupa aquests professionals, vetlla pels seus interessos i els representa davant de l’Administració.
El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra…