Resultats de la cerca

El 1891 publicà el seu primer llibre de poemes, Guitarr och dragharmonika ‘Guitarra i acordió’, al qual seguí Nya dikter ‘Nous poemes’, 1894 Després d’una època de crisi molt forta, publicà Stank och flikar ‘Bocins i trencadisses’, 1896 i Nytt och gammalt ‘Nous i antics’, 1897 Finalment fou internat en un sanatori, on romangué fins el 1905 La seva poesia, que de vegades segueix les passes de Verlaine, es destaca per la musicalitat, les descripcions realistes i una vena autèntica popular

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845

Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo  i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009

Fou deixeble de Béla Bartók i Zoltan Kodály Fou director de l’Orquestra Simfònica de Dallas 1945-49, de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis 1949-60 de la Filharmònica d’Estocolm 1966, de la Nacional de Washington 1970-77 i de l’Orquestra Simfònica de Detroit 1977-78 Com a compositor escrigué Concerto for Cello and Orchestra, The Way cantata dramàtica, Missa Brevis, Madrigal Suit, The Voices, Chamber Music , etc Entre els seus enregistraments destaca la integral de les simfonies de Haydn

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

Inaugurat com a annex de la setena Fira Internacional de Mostres de Barcelona, acollí institucions i entitats del foment del turisme d’arreu de Catalunya Tenia per objectiu la difusió i conservació de la bellesa natural i la riquesa arqueològica de Catalunya Hi destacà l’oficina de turisme de la Generalitat de Catalunya i, entre d’altres, hi participaren la Sociedad de Atracción de Forasteros, els sindicats d’iniciativa, la Unió Catalana de Federacions Esportives i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Ala format a les categories inferiors del Marfil Santa Coloma, destacà guanyant els Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils de clubs 2005, així com el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana 2005 Debutà amb el primer equip a la divisió de plata la temporada 2006 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008, categoria on juga des d’aleshores Guanyà la Copa de Catalunya 2012 D’altra banda, fou internacional amb la selecció estatal sub-21

Competí pel Club Natació Sabadell i destacà en relleus, en què es proclamà campió de Catalunya en 4×200 m lliure 1962, 1963 i 4×100 m estils 1963, i recordista de 4×100 m lliure 1963 i 4×200 m lliure 1961, 1962 En l’àmbit estatal fou campió d’Espanya de 4×100 m lliure 1963 i de 4×200 m lliure 1961, 1962, i recordista de 4×200 m lliure 1962 També fou internacional per Espanya en el Torneig de les Quatre Nacions de Barcelona 1962 en els relleus 4×200 m lliure

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou becada a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Destacà ja en categories inferiors en la modalitat d’espasa, i fou finalista en una Copa del Món júnior 2000 En categoria absoluta, es proclamà dues vegades campiona de Catalunya individual 2002, 2004 i guanyà la Lliga Catalana d’esgrima 2003 També fou campiona universitària de Catalunya d’espasa 2003, 2004 És àrbitre estatal d’espasa