Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
concepte universal
Lògica
Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en ells…
numerari | numerària
Dit de cadascun dels individus que, amb nombre regular, formen una facultat o un col·legi i hi ocupen una plaça acadèmica amb propietat (o adquirida generalment després d’un exercici d’oposició).
estrucioniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus amb el cap petit, el cos molt llarg i sense plomes, el cos amb ales que no li permeten de volar, i potes grosses i fortes.
L’únic representant és l'estruç
isòpters
Isòpters
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format per individus socials comunament anomenats tèrmits, que presenten polimorfismes dins una mateixa espècie, segons la casta social a la qual pertany l’individu.
L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc
personalitat de base
Sociologia
Esquema de la personalitat mitjana, o base sociològica de la personalitat, que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.
Aquestes característiques, que hom troba en la majoria dels membres de la societat corresponent, són element destacat de l’anomenada transmissió cultural
hibridació molecular
Bioquímica
Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment amb brins d’ADN o d’ARN d’altres espècies o individus, o bé del mateix.
Hom empra a aquesta tècnica en estudis de taxonomia genètica, en què calcula el percentatge d’afinitat dels brins, i també en l’estudi de l’expressió genètica dels cromosomes
sistema social
Sociologia
Conjunt de normes i captinences ideals d’una societat, un grup, etc, d’acord amb les quals s’organitzen les activitats, les funcions i la conducta dels seus components (individus i subgrups).
Terme creat per TParsons i EAShils, és usat sovint com a sinònim d'organització social
aneurisma verminós
Veterinària
Malaltia ocasionada per l’estròngil armat, nematode de 2 a 3 cm de llargària, en parasitar la capa muscular de les artèries de diversos mamífers (cavalls, vedells, etc), especialment dels individus joves.
casuariformes
Casuariformes Emús
(CC0)
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions, amb les ales molt reduïdes, inútils per a volar, però amb les potes llargues i robustes, molt aptes per a caminar i córrer.
Els peus són proveïts de tres dits amb ungles Les plomes són bífides presenten un raquis principal i un altre de secundari L’ordre comprèn els casuaris, de Nova Guinea, i l’emú, d’Austràlia
auxologia
Antropologia física
Estudi del creixement d’un individu o d’un grup d’individus al llarg de llur vida per tal de conèixer les característiques del creixement de la població a la qual pertanyen.