Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Xavier Casp i Verger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Política
Escriptor i editor.
Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de…
,
Antoni Comas i Pujol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura i de la cultura catalana i crític.
Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial 1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de secció de…
, ,
Fundada la Societat de Cultura de Maó
Es funda, sota el patrocini de Joan Ramis i Ramis, la Societat de Cultura de Maó, societat literària que empra com a llengua única el català
erigmofonia
Tècnica d’emissió de la veu i de parlar a través de la faringe, després de l’extirpació de la laringe, consistent en la introducció d’aire a l’estómac i la seva posterior expulsió en forma d’eructe.
Es produeix la veu amb la vibració de l’aire a la faringe i les paraules són articulades amb la llengua, les dents i els llavis
aqueu
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes grecs de l’època micènica, anomenat també grup arcàdic-xipriota, del qual són coneguts, per inscripcions, els parlars arcàdic, pamfili xipriota (algunes inscripcions del qual són fetes en una escriptura sil·làbica anterior a l’escriptura grega)
.
Presenta els trets més arcaics de la llengua grega, entre ell l’existència de la digamma i de la iod, i els genitius maculins en -oios
la Canyada de la Llenya
Caseria
Caseria del municipi de Favanella, a la regió autònoma de Múrcia.
Situada dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe, en una depressió entre les serres de Barinas 854 m i de Quibes 947 m
permutable
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’element lingüístic capaç d’ésser canviat per un altre, si més no en un context determinat, sense esvair-ne la gramaticalitat.
Per a gairebé totes les escoles lingüístiques modernes, la característica de la permutabilitat, anomenada de maneres diferents, és decisiva per a definir una unitat de la llengua
Benet Lloberols
Cristianisme
Missioner dominicà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos un Catecisme de la doctrina cristiana en annamita i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa
fenotip
Lingüística i sociolingüística
Realització concreta d’un objecte sintàctic abstracte, el genotip, segons el lingüista soviètic Šaum’an.
La distinció en la llengua d’un nivell genotípic i un nivell fenotípic es relaciona amb la teoria de l’actuació performance i la competència, de Chomsky
ritme anapèstic
Literatura
Ritme de marxa aconseguit amb anapests, usat als cants militars dòrics i, més tard, a la comèdia i a la tragèdia grega.
Per extensió hom designa a vegades així el vers en llengua romànica que té l’accent en la tercera síllaba precedida de dues àtones o feblement accentuades