Resultats de la cerca
Es mostren 8720 resultats
William Saroyan
Literatura
Teatre
Dramaturg i novel·lista nord-americà d’origen armeni.
Tant en el seu teatre com en les novelles i narracions amb influències dels films de Chaplin i dels Dubliners de Joyce, mostra l’altra cara de la “societat opulenta”, incorporant personatges marginats, conflictes racials, etc El 1939 refusà el Premi Pulitzer per l’obra The Time of Your Life , considerant que era un guardó pretensiós i burgès Entre les seves novelles cal esmentar, també, The Human Comedy 1943, The Laughing Matter 1953 i My Name is Aram 1940 traducció catalana de RFolch i Camarasa, 1975
Francesc Sardà i Làdico

Francesc Sardà i Làdico
© Arxiu de Revistes Catalanes Antigues-Biblioteca de Catalunya / Fotogràf: Pau Audouard i Deglaire
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos museus de…
Evaristo San Miguel y Valledor
Història
Militar
Militar asturià.
Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814 Liberal entusiasta, compongué la lletra de l' Himno de Riego , derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial juny del 1822, fou ministre d’estat 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya Tornà a Espanya arran de l’amnistia del 1833 i…
Edoardo Sanguineti
Literatura italiana
Escriptor i crític italià.
Llicenciat en lletres el 1956 a la universitat de Torí, durant els anys d’estudiant formà part del grup de poetes d’avantguarda anomenats I Novissimi Ajudant de càtedra el 1957, el 1963 obtingué l’habilitació i el 1965 la càtedra de literatura italiana moderna i contemporanea a la mateixa universitat Des del 1974 fou catedràtic a la universitat de Gènova, on exercí la docència fins a la jubilació 2000 Com a creador literari, la seva obra estigué profundament marcada pel Gruppo 63 1963-69, del qual fou actiu membre i cofundador Aquest moviment, autoqualificat de ‘neoavantguardista’,…
Diego Gómez de Sandoval y de Rojas
Història
Noble castellà, primer comte de Castrojeriz (1426) i quart de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Castella.
Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’enfrontà a Álvaro de…
Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta
© FC BARCELONA
Futbol
Futbolista.
Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…
,
Jacques-François-Joseph Saly
Escultura
Escultor francès.
A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França
Josefina Salvador i Segarra
Música
Violinista.
Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la compositora i pianista Matilde Salvador Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu Actuà com a solista amb orquestres de tot Europa i per a emissores com la RIAS de Berlín, la BBC de Londres, l’AVRO de Hilversum, l’ORTF de París, etc Obtingué les medalles Harriet Cohen de Londres i E Ysayë de Brusselles Fou professora als cursos de Música en Compostela música hispànica del segle XVIII i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975 Fou catedràtica de…
Josep Antoni Salvà i Miquel
Medicina
Metge i farmacòleg.
Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973 ingressà a l'…
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa