Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Antoni Farreras
Historiografia catalana
Traductor, escriptor i dietarista.
Nasqué al si d’una família de classe mitjana barcelonina Els anys 1931 i 1932 collaborà en el diari manresà El Dia Posteriorment, exercí de traductor del francès i de l’anglès Publicà diversos llibres relacionats amb l’època anterior a la Guerra Civil Espanyola, com El turisme a Catalunya del 1931 al 1936 1973 i La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya 1974 A més, és l’autor d’uns apunts autobiogràfics De la Setmana Tràgica a la implantació del franquisme 1977, que recullen des de converses de l’àmbit familiar fins a records de l’escola i fets històrics El…
Club de Bitlles Guinardó
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Barcelona.
Fundat el 1987 i impulsat per Gaspar Aguayo, nasqué amb el nom de Bitlles Club la Cava Guinardó 87 Fou el primer club inscrit a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling El 2004 prengué la denominació actual El 1999 organitzà el primer Campionat de Catalunya individual Entre el 1988 i el 1994 jugà a la Lliga de Tarragona i des del 1994, a la de Barcelona Guanyà la lliga de Barcelona en quatre ocasions 1995, 2003, 2009, 2010 El 2009 també aconseguí la tercera posició en el Campionat de Catalunya de clubs Els seus jugadors més destacats foren Lluís Valls i Francesc Mitjana Des del…
Joan Creus Martori

Joan Creus Martori
Federació Catalana de Bitlles
Bitlles
Jugador i dirigent de bowling de deu.
S’inicià al Boliche de Barcelona Jugà amb diversos clubs Juventud CB, RCD Espanyol, Club de 7 a 9 i novament al Juventud CB 1984 L’any 1973 fou el primer jugador de l’Estat que guanyà un torneig internacional Perpinyà, a 200 de mitjana De molt jove fou campió de Catalunya per parelles, i posteriorment guanyà nombrosos torneigs individuals, per parelles i per equips Entre d’altres, fou tres vegades campió individual de Catalunya, formà part de l’equip que fou cinc cops campió del Campionat d’Espanya de clubs i campió de la Lliga espanyola de primera divisió Jugador internacional,…
Bahames 2014
Estat
El país va continuar apostant pel turisme com a principal estratègia econòmica, i al principi del 2015 s’inaugurarà un nou resort de grans dimensions anomenat Baha Mar Aquest projecte és fruit de les bones relacions amb el Govern xinès, el qual ha proporcionat el finançament i les empreses que l’estan construint En l’explotació del complex hoteler i del casino també participaran algunes de les principals cadenes hoteleres mundials Rosewood, Sheraton, Mondrian, Grand Hyatt i el grup espanyol Melià, entre d’altres Amb aquest complex el país espera recuperar el desenvolupament…
Walafrid
Literatura
Cristianisme
Escriptor i teòleg, conegut amb el sobrenom d’Estràbic (o Estrabó).
Fou deixeble de Raban Maur i preceptor de Carles el Calb Monjo i abat de Reichenau, fou expulsat del càrrec per Lluís el Germànic, però l’any 842 s’hi reintegrà Se li atribuí la Glossa ordinaria de la Bíblia, que tingué una gran influència durant l’edat mitjana, malgrat que la crítica moderna ha demostrat que es tracta d’una compilació, amb molt poques coses originals de Walafrid En canvi, hom valora els seus comentaris bíblics, escrits en alt alemany, i altres obres importants per a la litúrgia Liber de exordiis et incrementis quorumdam in observationibus ecclesiasticis rerum…
Església de Lluçà (Tàrrega)
Art romànic
L’antic terme de Lluçà és situat al sud del poble de la Figuerosa, prop del barranc del mateix nom En aquest indret hi hagué durant l’edat mitjana un castell i una església, segurament amb rang parroquial, de la qual avui dia no resten vestigis Tanmateix, la documentació demostra l’existència d’aquest temple des del segle XI així, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, Lluçà consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1391, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal del bisbat d’Urgell…
Els estornells
La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…
Michel de Ghelderode
Teatre
Dramaturg i narrador belga en llengua francesa.
Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…
tetragrama
Música
Conjunt de quatre línes i tres espais que determina l’alçada dels sons musicals en el cant gregorià (pauta).
La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia…
tetracord
Música
Fragment d’escala consistent en quatre notes consecutives.
Per extensió, interval de 4a per ex do-fa En el sentit de fragment d’escala, ha estat un concepte teòric fonamental en la teoria de la Grècia clàssica i en l’Edat Mitjana Abastant sempre l’interval de 4a J, el tetracord grec podia ser de gèneres diferents diatònic, cromàtic o enharmònic en funció dels intervals que es donessin entre les seves notes gènere 1 , i la unió de quatre tetracords formava l’anomenat Sistema Perfecte Major, que fou adoptat pels teòrics medievals, els quals exposaven les escales modals d’àmbit d’8a com a suma de dos tetracords disjunts és a dir, separats…