Resultats de la cerca
Es mostren 40704 resultats
Sant Quirze Safaja

Vista de Sant Quirze Safaja (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès, al límit amb Osona, comarca de la qual formà part històricament.
Situació i presentació Termeneja al nord amb Castellcir i el terme osonenc de Sant Martí de Centelles, a ponent amb el Figueró i Montmany el Vallès Oriental, al sud amb Bigues i Riells del Fai i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental i a llevant amb Castellterçol Morfològicament es poden distingir dos sectors ben diferenciats el de la parròquia de Sant Quirze i el de l’antiga parròquia de Sant Pere de Bertí, molt vinculada amb Sant Martí de Centelles Osona Cadascun d’aquests sectors té una geografia i unes característiques diferents, malgrat la seva unió municipal a partir del 1840 El sector…
Estaràs

Estaràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, situat a la part alta de la ribera del Sió.
Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
la Vall del Bac
Antic terme del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al S (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres (puig Sou, 1 306 m alt.), ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.
De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i l’església de Santa Magdalena del Coll L' hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall A mitjan s XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec després dit la Vall de Bianya
Setaigües
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la localitat La…
la Llosa de Ranes
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la costera de Ranes, al límit amb la Ribera Alta.
El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes agraris Amb una…
Cortes de Pallars
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents.
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una potència installada…
la Vall d’Almonesir
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall mitjana de la rambla d’Almonesir.
L’agricultura de secà 996 ha és la base econòmica del municipi hi ha, a més, 105 ha de bosc i 66 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 8,2 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El poble 273 h agl 2006 441 m alt és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes del castell d'Almonesir, del qual depenia L’església parroquial la Concepció conserva un interessant retaule de Sant Valeri, del començament del s XV, d’un pintor conegut pel Mestre d’Almonesir El terme comprèn, a més, els despoblats…
Montmeló
Circuit de Montmeló, al Vallès Oriental, construït el 1991
© X. Pintanel
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també…
la Granja de la Costera
Municipi
Municipi de la Costera, al peu de la Costera de Ranes, a l’W de Xàtiva, a la plana regada a l’esquerra del riu Cànyoles.
El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de…