Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
tartrat de potassi i sodi
Química
Sal de l’àcid tàrtric dextrogir, que es presenta en forma de cristalls incolors, eflorescents en l’aire, de gust salí, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per precipitació amb carbonat sòdic d’una solució de tartrat d’hidrogen i potassi.
És emprat en medicina i en la indústria alimentària És anomenat també sal de Seignette o sal de La Rochelle
aigua blanca
Farmàcia
Química
Solució aquosa a l’1-2% d’acetats bàsics de plom, anomenada així perquè en preparar-la diluint amb aigua natural una solució concentrada, s’obté una suspensió lletosa de carbonat i sulfat de plom, formats a partir dels anions presents en l’aigua utilitzada.
L’aigua blanca era emprada externament com a astringent i com a sedatiu contra inflamacions superficials i contra contusions sense ferida
vivípar | vivípara
Zoologia
Dit de l’organisme animal l’embrió del qual es desenvolupa dintre la mare i obté els elements nutritius i l’oxigen mitjançant l’estret contacte amb els teixits materns, sovint per mitjà d’una placenta, sense interposició de les membranes de l’òvul.
El viviparisme és propi de tots els mamífers placentaris
rebaixatge
Tecnologia
Operació mecànica a la qual són sotmesos els cuirs i les pells per tal d’igualar el gruix de les peces i en la qual hom obté també un efecte d’allisatge que consisteix a treure’n doladura per la cara de la carn.
El rebaixatge era efectuat antigament amb coltells i exigia molta destresa, però actualment hom empra màquines automàtiques de gran precisió i velocitat
calambuc
Botànica
Arbre de la família de les gutíferes, de fulles ovades i flors petites amb estams nombrosos que creix a les Guaianes i a les Antilles i de l’escorça del qual hom obté, per mitjà d’incisions, un bàlsam succedani del bàlsam del Perú.
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
Valoració de les necessitats energètiques
Per tal de determinar les necessitats energètiques de l’organisme, cal valorar en primer lloc l’anomenada taxa de metabolisme basal o TMB , és a dir, la quantitat d’energia que li cal a un individu determinat per a mantenir el seu funcionament orgànic de manera apropiada i ininterrompuda, en estat de repòs total Cal destacar que aquesta és la quantitat mínima d’energià que un individu necessita obligatòriament per tal de mantenir les seves funcions vitals sense haver de recórrer a la utilització dels seus propis components estructurals i que, de cap manera, en pot ésser inferior, ja que el…
caldera

Esquema d’una caldera de tubs d’aigua o multitubular
© Fototeca.cat
Física
Recipient, o sistema de tubs, emprats per a escalfar de manera contínua aigua, o un altre fluid, per mitjà del foc.
Segons el combustible, les calderes poden ésser de gas, de combustible líquid generalment olis pesants o de combustible sòlid principalment carbó En les de carbó, el foc és fet en una fogaina, i en les de gas i d’olis pesants la barreja inflamable, amb aire, produïda en un cremador, és conduïda a una cambra de combustió La flama d’ambdós fogars actua directament sobre la base del recipient que conté el líquid a escalfar en el recorregut dels gasos vers la xemeneia hom cerca llur contacte amb tubs per on circula el líquid o el seu vapor En les calderes modernes de combustible…
llac

Llac
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.
Hom calcula l’extensió total de tots els llacs actualment existents en uns 2,5 milions de km 2 , que suposen un 2% de la superfície total de la Terra Malgrat llur escassa extensió, els llacs han adquirit recentment una gran importància, entre altres raons per llur interès ecològic En aquest sentit s’ha desenvolupat, parallelament a la limnologia, una nova ciència, l’aqüicultura, molt desenvolupada al Japó, on hom obté, amb els seus principis, elevats rendiments en la producció de peixos, mariscs i algues La cria de peixos en llacs, badines i pantans naturals o artificials és important en…