Valoració de les necessitats energètiques

Per tal de determinar les necessitats energètiques de l’organisme, cal valorar en primer lloc l’anomenada taxa de metabolisme basal o TMB, és a dir, la quantitat d’energia que li cal a un individu determinat per a mantenir el seu funcionament orgànic de manera apropiada i ininterrompuda, en estat de repòs total. Cal destacar que aquesta és la quantitat mínima d’energià que un individu necessita obligatòriament per tal de mantenir les seves funcions vitals sense haver de recórrer a la utilització dels seus propis components estructurals i que, de cap manera, en pot ésser inferior, ja que el seu aprofitament es dedica a cobrir els requeriments energètics que comporten funcions com la respiració o l’activitat càrdio-circulatòria en estat de repòs.

El principal factor que es té en compte per a calcular la TMB d’un individu determinat és el pes corporal i l’alçada. Globalment, s’accepta que la TMB d’un individu determinat equival a unes 24 Kcal diàries per Kg de pes, o bé a unes 35 Kcal per hora i per m² de superfície corporal. Tanmateix, s’ha demostrat que la TMB dels individus prims i baixos és proporcionalment superior a la dels subjectes alts i de complexió robusta. Així, per exemple, la TMB d’un home que pesi 60 Kg s’estableix en 26 Kcal diàries per Kg de pes corporal, mentre que la d’un altre individu que pesi 80 Kg, s’estableix en 22,5.

Un altre factor que incideix de manera important en la TMB és l’energia que l’organisme gasta per al creixement i manteniment de les seves estructures, perquè les estructures orgàniques es formen a partir de nutrients que no són utilitzats per a la combustió i també perquè la síntesi d’aquestes estructures requereix al seu torn una despesa energètica, que s’obté igualment de la combustió dels nutrients. Així, durant les fases de creixement, com s’esdevé durant la infància, la TMB està augmentada aproximadament unes 5 Kcal per Kg de pes corporal, mentre que, per contra, a partir dels 18 a 22 anys d’edat, quan el procés de creixement ja ha acabat, davalla progressivament.

La TMB és una mica inferior en les dones que en els homes, i això és així sobretot perquè les dones tenen una proporció més gran de teixit gras constitucional, per al manteniment del qual es requereix menys energia que la que necessiten d’altres teixits. És per aquesta raó que la TMB d’una dona de, posem per cas, 40 anys d’edat i 60 Kg de pes corporal, s’estableix en 22,5 Kcal diàries per Kg de pes, mentre que la d’un home, amb iguals característiques, s’estableix en 26.

A més de la TMB, per tal de determinar les necessitats energètiques d’un individu cal tenir en compte d’altres variables, la més important de les quals és l’activitat física del subjecte, ja que hi intervé el treball muscular i aquest requereix una despesa d’energia suplementària a la que necessita el manteniment de les funcions vitals de l’organisme i que s’obté per mitjà de la combustió de nutrients.

Esquemàticament, segons quina en sigui la intensitat, l’activitat física pot ésser classificada en lleugera, com ara Testar assegut, dret, o el treball en una oficina; moderada, com ara caminar, netejar finestres o col·locar maons; i pesada, com ara aixecar pesos, tallar llenya o cavar sots.

Per a fer una estimació particular dels requeriments energètics segons quina sigui l’activitat física, hom considera, en primer lloc, com a activitat de necessitats mínimes, l’estat de repòs, fonamentalment aquell que es manté quan dormim. Així, s’estableix un quocient de despesa energètica, prenent com a unitat els requeriments calories quan dormim, que representa la despesa indispensable per a mantenir el metabolisme basal; en aquest cas, la TMB serà 1. Durant l’activitat física lleugera l’organisme gasta una quantitat d’energia que és fins a 2,5 vegades proporcionalment superior a la TMB; durant l’activitat física moderada, entre 2,5 i 4; i durant l’activitat física pesada, superior a 4.

També durant l’embaràs i l’alletament les necessitats energètiques augmenten, ja que l’organisme matern necessita un plus d’energia per a garantir el creixement i el metabolisme del fetus i per a elaborar la llet.

En les taules corresponents, basades en dades de POMS, es detalla la despesa energètica aproximada d’algunes activitats i les necessitats energètiques segons l’edat, el sexe, el pes corporal, l’activitat física habitual que desenvolupen els subjectes i algunes circumstàncies especials, com ara l’embaràs i l’alletament.