Resultats de la cerca

Fou un dels primers creadors de l’alta costura a París, on s’establí 1845 i on creà més tard casa pròpia 1858, d’on sortí sobretot l’estil que dominà durant l’època del Segon Imperi

Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París

Benedictí maurí a Jumièges 1718 i a Saint-Germain-des-Prés París, és autor, amb CFToustain, del Nouveau traité de diplomatique sis volums, 1750-65 i de la Histoire littéraire de la congrégation de Saint-Maur 1770

Fundador i director del conservatori municipal de la seva ciutat natal, director i professor de composició a l’escola César-Franck de París Escriví Harmonie i Bach 1970 Compongué peces d’orgue Suite pour orgue i de piano

Es formà a Madrid i París 1935, i s’establí després a Barcelona En un estil relacionable amb el d’EGrau i Sala, conreà escenes romàntiques i illustrà llibres Posteriorment evolucionà cap a un tachisme colorista i amable

Deixeble d’Alexandre Cabanel, residí a París des del 1869 Tingueren nom les seves obres inspirades en el tema de la maternitat, i els seus retrats Verlaine, A Daudet, A France, quadres boirosos tractats sempre de manera literària

El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…

Diputat des del 1848, participà en la redacció de la constitució del 1875 i fou ministre d’instrucció pública 1875-76 Fou professor a la Sorbona És autor d’una documentada Histoire du tribunal révolutionnaire de Paris 1880-82

Mestre de la facultat d’arts a París, fou un dels principals representants de l’averroisme del s XIII i fou condemnat juntament amb Siger de Brabant el 1277 La seva obra principal és De summo bono sive de vita philosophi