Resultats de la cerca

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i…

El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment, el 40% de…

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…

Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després travessa un…

El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…

El regadiu un 90% dels conreus ha estat incrementat amb la perforació de nous pous l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la carretera de…

Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…

Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la Ligúria i formen…

Neix a la frontera russoxinesa de la confluència de l’Argun i el Xilka, i forma la frontera entre els dos països fins a Khabarovsk, on pren bruscament la direcció nord vers territori rus fins a la desembocadura a la mar d’Okhotsk, prop de Nikolajevsk-na-Amure El seu tipus d’alimentació és doble d’una banda, tropical monsó d’estiu a la Sibèria oriental, i d’altra, nival afluents procedents dels altiplans siberians El seu curs superior té poques aportacions a causa de l’aridesa de les regions que drena, però s’enriqueix de seguida per les aportacions del Zeja i el Bureja, afluents per l’…