Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Carxol
Antic terme del municipi de Vilallonga del Camp (Tarragonès), al límit amb els de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al sXVI.
Era el seu centre el mas i la torre de Carxol
Massalali
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al N de la vila, al peu del puntal de Massalali, un dels cims (599 m alt.) més orientals de la serra de Corbera.
El sector més pla és regat a través de la séquia de Massalali Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, annex de l’Alcudiola d’Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l’abat de la comunitat de Valldigna
puig de Marc
Muntanya
Contrafort E (721 m) de les muntanyes de Prades, al sector S del terme de la Riba (Alt Camp), que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
Puimolar
Poble
Poble (6 h agl i 3 h diss [1981]; 973 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), a l’esquerra de la Valira de Cornudella, aigua amunt de Ribera de Vall.
Depenia del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
Sant Jaume

Vista de la capella de Sant Jaume
© CIC-Moià
Capella
Capella del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), vora la riba dreta del riu de Josa, entre aquest i el camí que duu de Tuixén a Josa de Cadí i a Gósol.
De tradició romànica, consta d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats A la façana de migjorn s’obre una finestra d’una sola esqueixada L’any 1983 s’hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l’alçada d’un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s’obrí una nova porta al mur de ponent Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a…
Sant Andreu del Castell
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al N de la vila, al costat de les ruïnes del castell i del poble antic d’Oliana, en la caseria anomenada el Castell d’Oliana.
És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel…
llorer

Llorer florit
© MC
Botànica
Arbre perennifoli dioic, de la família de les lauràcies, de 2 a 15 m d’alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres.
Es troba en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat És molt apreciat per les fulles, que són un condiment excellent Fulles i inflorescències del llorer © Fototecacat
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…