Resultats de la cerca
Es mostren 3455 resultats
New Deal
Història
Expressió, que hom acostuma a traduir per ‘Nova Oportunitat’, utilitzada per Franklin D.Roosevelt com a senyera política en les eleccions presidencials nord-americanes del 1932, les primeres després de la gran depressió econòmica del 1929.
Guanyada l’elecció, hom donà el mateix nom a una sèrie de lleis federals amb les quals hom aconseguia que el sistema econòmic nord-americà, fins aleshores regit exclusivament per les lleis de l’oferta i la demanda, fos fortament intervingut pel govern federal El programa del New Deal, molt ampli, comprèn des de solucions d’urgència —com l' Emergency Banking Relier Act , amb la qual en pocs dies era apuntalat el sistema bancari— fins a empreses tan a llarg terme com el Tennessee Valley Authority Act TVA, un extraordinari projecte agrícola i industrial que encara no és enllestit…
Club Handbol Agramunt
Handbol
Club d’handbol d’Agramunt.
Fundat l’any 1972, nasqué per iniciativa d’uns estudiants que descobriren aquest esport a Lleida Tot i això, el seu predecessor a Agramunt fou l’Acadèmia Agrícola i Mercantil, equip femení que jugà entre el 1952 i el 1956 El 1974 es crearen els primers equips de base, que obtingueren notables èxits en l’àmbit català L’equip sènior guanyà el campionat provincial en tres ocasions i el 1982, després de tres anys sense equip sènior, el club es revitalitzà gràcies a Enric Escola Habitualment jugà en categories territorials i disposa d’equips masculins i femenins en categories inferiors
Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi
Història
Política
Polític carlí.
Marquès de Palmerola i comte del Fonollar, fill de Ramon Despujol i de Vilalba Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga 1837, de la qual se separà 1838, per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant un dels cognoms de la seva mare El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay Barcelona 1827 — 1881, un dels fundadors 1851 i president 1862-66 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Fabbrica Italiana Automobili Torino
Economia
Empresa dedicada a la construcció automobilística i mecànica, amb seu a Torí, constituïda el 1899 per Giovanni Agnelli.
Assolí un nom mundialment conegut gràcies als èxits dels seus models de competició, i es desenvolupà molt, fins a esdevenir la primera indústria d’Itàlia El 1906 inicià la construcció de vehicles industrials el 1908 creà el primer motor d’aviació italià fabricat en sèrie el 1911, durant la guerra amb Líbia, llançà el tanc “Fiat” 15 i, després, el primer tractor agrícola El 1917 entrà en el camp de la producció siderúrgica i en la producció de motors dièsel Durant la Segona Guerra Mundial fou parcialment destruïda el 1947, però, la reconstruïren completament, i el 1950 tingué una participació…
Jordi Peix i Massip

Jordi Peix i Massip
© Frederic Comallonga / Banc dels Aliments
Política
Agronomia
Activista social.
Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou vicepresident des de la seva…
Calamata
Ciutat
Ciutat del Peloponès, capital del nomós de Messènia, Grècia, situada al fons del golf de Messènia.
Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim…
Tarerac
Tarerac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950
San Gimignano

San Gimignano
Rick Payette (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat de la Toscana, Itàlia, a la província de Siena, enfilada en un turó pliocènic de 332 m que domina la vall de l’Elsa.
Centre comercial agrícola Municipi lliure durant els segles XIII i XIV, ha conservat gairebé intactes fins avui els trets que la configuraren en aquella època d’esplendor, tant per l’estructura urbana, cenyida amb muralles del selge XIII, d’on emergeixen 14 torres de les 72 que un temps havien fortificat la ciutat, com pels carrers, places, cases, esglésies, palaus cal destacar-ne el Palazzo Nuovo del Podestà, amb el Museo Civico, el Duomo i l’església de Sant’Agostino El seu art figuratiu fou un reflex del sienès fins que, al segle XV, la subjecció política i econòmica a…
Viseu
Ciutat
Capital del districte homònim, a la Beira Alta, Portugal.
Situada a la riba del petit Pavia subafluent del Mondego, és un centre agrícola i comercial, i seu episcopal Té aeroport La catedral, del s XII, és coberta amb volta d’estil manuelí D’origen lusità, fou ocupada successivament pels romans, els sueus, els visigots i els musulmans Situada en una zona conflictiva durant molts anys, fou conquerida per Alfons I d’Astúries mitjan s VIII, repoblada per Alfons III d’Astúries ~874 i presa per Almansor 997 Alfons V de Lleó hi morí en intentar la seva conquesta 1028 Ferran I de Castella l’ocupà definitivament 1057 Formà part del comtat i regne de Portugal
Tartu

Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la…