Resultats de la cerca

Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773 Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum , molt utilitzada i lloada per Puiggarí Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després

Lluità en la primera guerra Carlina i després d’ésser capità general de Balears juliol del 1866 — octubre del 1868, conspirà a favor del restabliment de la monarquia borbònica Amb la Restauració fou tinent general, director general d’enginyers i diputat afecte al partit conservador Alfons XII li concedí el títol de comte d’Oricain

Estudià a Barcelona El 1722 s’establí a Saragossa, on, protegit per la Sociedad Aragonesa de Amigos del País, féu recerques per millorar la indústria sedera i que repercutiren en l’auge de la del País Valencià, com un nou model de torn per a filar i un procediment per a filar la seda amb aigua freda Publicà diversos opuscles tècnics El 1806 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el féu soci numerari

Estudià a Oxford i Cambridge Fou autor de diversos llibres de text que foren usats a les escoles angleses durant més de cent anys Fou el primer a utilitzar el signe = Publicà també obres d’astronomia, com The Castle of Knowledge 1551

Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…

Deixeble de Mierevelt, amb qui treballà a Delft El seu estil segueix la manera minuciosa i preciosista del seu mestre, sobretot amb la captació de les qualitats dels vestits Establert a la seva ciutat nadiua, pintà retrats de l’aristocràcia, quasi sempre amb atributs guerrers La seva gamma cromàtica calenta sobresurt damunt un fons de negres i blancs

Treballà a Stuttgart, a Frankfurt i a Herrenberg A conseqüència d’un viatge a Itàlia vers el 1500, el seu estil sofrí una forta italianització La seva obra més important és el Retaule de Herrenberg 1519, Staatsgalerie, Stuttgart, amb escenes de la Passió, d’un fort realisme i una gran riquesa cromàtica

Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha deixat…

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus