Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
serra de Mola Gran
Serra
Alineació muntanyosa que, des del massís de Besiberri fins al port de Viella, separa la vall de Barravés (Vilaller), a l’Alta Ribagorça, de la Vall d’Aran (Viella).
Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
serra Estiuèra
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge (2 016 m alt.), entre els colls de Bidor i de Panet, damunt la vila de Bossost.
serra d’Espiargo
Serralada
Serralada de la Vall d’Aran, que té el punt culminant a la tuca d’Espiargo (2 252 m) i que separa els barrancs de Salider i de Cal.
portilhon d’Albi
Collada
Coll de la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Conserans (2.457 m), damunt els rasos de Liat; termenal dels municipis de Canejan i Salardú.
Bossost
Història
Terçó i batllia de la Vall d’Aran que, al segle XIII, comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.
Fou subdividit en els terçons o sesterçons de Lairissa i de Bossost dit també de Quate Lòcs
L’evolució del problament i el debat sobre el mapa administratiu
L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
Sant Andrèu de Salardú
Art romànic
Situació L’església és situada a la part alta de la població, sobre una terrassa aixecada entre la Garona i l’Unhòla, a l’indret on s’havien desplegat les dependències del castell, del qual encara es conserven algunes restes Mapa 149M781 Situació 31TCH283306 S’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 10 km aproximadament Església Planta, a escala 1200, de l’església, una construcció amb un pla basilical amb tres naus paralleles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars A Mazcuñan-F Junyent Aquesta església és un magnífic…
esquí

L’equip d'esquí alpí
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat sobre la neu mitjançant esquís i que consisteix en curses de diferents tipus i en salts.
Els antecedents d’aquest esport van lligats al naixement i a l’evolució dels esquís com a mitjà de transport És acceptada pràcticament per tothom llur procedència dels països nòrdics, i molt especialment de Lapònia Amb tot, no és improbable l’ús dels esquís per part dels lapons a l’Àsia central, abans de llur migració a les regions nòrdiques És difícil de precisar la forma inicial i la longitud dels primers esquís, la disposició de la curvatura i si aquesta era per un sol dels seus extrems o bé si això era el resultat d’una llarga sèrie de modificacions És molt possible que hom partís d’un…