Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
àcid p-aminobenzoic
Química
γ-Aminoàcid aromàtic, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol, que forma cristalls fàcilment oxidables que es fonen a 187°C.
És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus èsters i en preparats antisolars
homorítmia
Música
Textura en què les parts presenten els mateixos valors rítmics.
L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana
Joan Serrano Sala
Hoquei sobre patins
Àrbitre d’hoquei sobre patins.
Començà a arbitrar la temporada 1974-75, el 1979 assolí la categoria estatal i el 1982, la internacional Es mantingué en actiu fins a la temporada 1997-98 i fou un dels àrbitres que dirigí el torneig d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpcs de Barcelona 1992 També participà en un Mundial femení i en un Mundial B masculí, entre molts altres campionats internacionals També formà part del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge i fou durant cinc anys director de l’Escola de Formació d’Àrbitres de la Federació Catalana
Víctor Sánchez Mata
Futbol
Futbolista.
Migcampista i defensa, es formà al planter del Club Esportiu Europa i del Futbol Club Barcelona Després de passar pel Barcelona B ingressà a la plantilla del primer equip en la temporada 2008-09 Disputà 23 partits i marcà dos gols Guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa Després fou cedit al Xerez 2009-10 i al Getafe 2010-11 En la temporada 2011-12 fitxà pel Neuchâtel suís i en la següent pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugà una vegada amb la selecció catalana
Trofeu Nostra Catalunya
Futbol
Torneig d’estiu de futbol que es disputà del 1974 al 1990.
Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun
estadi Lluís Sitjar
Estadi de futbol
Antic estadi de futbol del Reial Club Esportiu Mallorca inaugurat el 1945.
Tenia una capacitat per a 21200 persones i portava el nom del dirigent esportiu i polític Lluís Sitjar , que presidí el Real Sociedad Alfonso XIII quan passà a anomenar-se Club Deportivo Mallorca, l’any 1931 El 1998 l’equip es traslladà a l’estadi de estadi de Son Moix , de propietat municipal, però fins l’any 2007 el filial Mallorca B continuà fent servir les installacions, que després quedaren abandonades i en desús, tot i que l’estadi continua dempeus fins que fou enderrocat entre els anys 2014 i 2015
Club Esportiu Atlètic Balears
Esport general
Entitat esportiva dedicada al futbol fundada a Palma (Mallorca) el 1942 com a resultat de la fusió entre l’Athletic Futbol Club i el Balears Futbol Club.
El nou equip assumí els colors blanc i blau del Balears El seu primer president, Pere Serra Cladera, també sorgí d’aquest equip S'ha identificat tradicionalment l’Atlètic Balears amb la classe treballadora de la ciutat El 1951 l’equip, entrenat per Gaspar Rubio, pujà a segona divisió per primera vegada en la seva història Juga a l’estadi Balear, inaugurat el 1960 El 2011, amb l’equip a la segona divisió B, una assemblea de socis aprovà convertir el club en una societat anònima esportiva per impulsar-ne l’ascens
estructura algèbrica
Matemàtiques
Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial